En l'antiguitat romana, obtenir i rebre els honors del triomf. Obtenir una victòria. Triomfar sobre els enemics. L'oncle va tornar d'Amèrica després d'haver triomfat. Reeixir completament en una empresa. Triomfar en la vida. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 hist triunfar. 2 [obtenir una victòria] triunfar, ganar, vencer. 3 fig [reeixir] triunfar. Triomfar en la vida, triunfar en la vida.  [...]

1 vèncer, reeixir. 2 alegrar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 triomfar. Triunfó venciendo en la batalla final, triomfà vencent en la batalla final. 2 [tener éxito] triomfar. Ha triunfado profesionalmente, ha triomfat professionalment. 3 [en juegos] trumfar. 4 hist [en la antigüedad romana] triomfar.  [...]

v tr ambicionar. Ambiciona de triomfar en el teatre, ambiciona triunfar en el teatro.  [...]

v intr 1 [lluitar dur] bregar, luchar, batallar, lidiar. Haver de bregar molt per triomfar, tener que luchar mucho para triunfar. Bregar amb la mainada, batallar (o lidiar) con los chiquillos. v tr 2 [la roba] restregar, sobar. 3 tèxt [el lli, el cànem] agramar.  [...]

v intr 1 [sortir bé] salir bien. Tot li reïx, todo le sale bien. 2 [tenir èxit] tener éxito. Un escriptor que comença de reeixir, un escritor que empieza a tener éxito. 3 [triomfar] triunfar, hacer carrera (o fortuna), prosperar. Per a reeixir cal audàcia, para triunfar hace falta audacia. 4 [...]

1 preponderar predominar avantatjar triomfar guanyar vèncer regnar. Regna el vent del nord. dominar sobresortir imposar-se. S'imposa per la seva intel·ligència. 2 (prevaler-sepron.) aprofitar-se, servir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vostra guarició. felicitar-se gaubar-se exultar jubilar celebrar triomfar, alegrar-se d'un triomf. saltar d'alegria sentir plaer saludar(una cosa), alegrar-se'n. Saludar una bona notícia. tenir una viva satisfacció posar-se més alegre que unes pasqües Ant. Entristir-se. Manuel Franquesa i [...]