FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infligir un turment (a algú). Turmentar un reu perquè confessi. Causar dolor corporal, una pena moral (a algú). La ciàtica el turmenta. Fatigar amb importunitats. El turmenta amb la seva gelosia. Em turmenta amb les seves contínues preguntes. No turmentis el gat: mira que t [...]
v tr 1 [infligir turment] atormentar, dar tormento. 2 fig atormentar, dar tormento. L'enyorament el turmentava, la añoranza lo atormentaba. 3 fig [molestar fortament] atormentar. No em turmentis més, no me atormentes más. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 torturar. martiritzar fer sofrir sofrir. botxinejar tenallar, també en sentit fig., dit de certs dolors físics o morals (gelosia, dubte, enveja, etc.). crucificar, també fig. punyir(esp. en sentit fig.). El punyia el desig, la curiositat. 2 molestar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Cat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Divinitat infernal del paganisme amb la missió de turmentar els dolents. Les tres fúries. Persona dominada per una ira violenta. Ningú no era capaç de contenir aquella fúria. Moviment violent d'ira. Això el va posar en fúria. Violència impetuosa. Atacaren amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una forta inquietud, el remordiment, turmentar persistentment (algú, l'ànim d'algú). L'enveja el rosega. La gelosia el rosega. En fotogravat, els àcids, actuar (damunt les planxes prèviament insolades). [...]