Ésser urgent. És una cosa que urgeix: cal fer-la tot seguit.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v intr 1 urgir, ésser urgent, córrer pressa. Urge una solución inmediata, urgeix una solució immediata. Me urge mucho, em corre molta pressa. Una cosa que urge, una cosa que urgeix (o que és urgent). 2 dr [una ley] obligar. v tr 3 instar, apressar. El parlamento urgió al gobierno para que..., el [...]

v intr urgir, ser urgente, correr prisa. M'urgeix el vestit, me urge el traje.  [...]

apressar. És un afer que apressa molt. córrer (o portar) pressa Urgir és només intr. Per al sentit transitiu de donar pressa instar, incitar, apressar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [insistir] instar. Le instaba a que actuara, l'instava a actuar (o perquè actués). v intr 2 p fr [urgir] urgir, apressar. Insta que lo hagas rápido, urgeix que ho facis ràpid.  [...]

v tr 1 [acuciar] apressar, donar pressa, instar. Le apremiaba a que lo hiciera, l'apressava a fer-ho. 2 [compeler] compel·lir, constrènyer. 3 dr constrènyer. 4 dr [imponer un apremio] penyorar, multar. v intr 5 [urgir] apressar, córrer pressa, urgir. Es un asunto que apremia mucho, és un afer que [...]

adj 1 urgent, instant. 2 dr constrenyedor -a. 3 ser apremiante córrer pressa, urgir.  [...]

v tr 1 [apremiar] acuitar, apressar. 2 [confundir] atabalar, atorrollar, marejar. Acuciar con preguntas, atabalar amb preguntes. 3 p fr [anhelar] delerar, delejar, delir-se per. v intr 4 [ser acuciante] urgir, apressar, no tenir espera, córrer (o portar) pressa. Es un asunto que acucia mucho, és [...]

v tr 1 [donar pressa] apremiar, acuciar. Apressa'l a signar el contracte, aprémialo a firmar el contrato. 2 [accelerar] apresurar, acelerar. Apressar el pas, apresurar el paso. v intr 3 [ésser urgent] urgir, apremiar. No t'entretinguis, que això apressa, no te entretengas, que esto apremia. v pron [...]