FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós [...]
El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú que hom tracta amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vós, aquí.
Demà us ho donaré a vós o a la vostra filla.
En frases en què hi ha [...]
pron 1 vos ant. Vós sou la meva darrera esperança, vos sois mi última esperanza. 2 [en l'ús corrent] usted. I a vós, qui us ha dit res?, y a usted, ¿quién le ha dicho nada? Sou vós, el senyor Tal?, ¿es usted, el señor Tal? I vós, què en penseu?, y usted, ¿qué opina? Vós i el vostre germà no us [...]
pron [forma plena de us, darrere verb acabat en consonant o u] 1 os. Escoltar-vos, escucharos. 2 [forma de cortesia] le (o se [en combinación con otro pronombre con sonido l]). Vinc a sentir-vos cantar, vengo a oírle cantar. 3 [amb verbs pronominals] [forma de cortesia] se. Asseieu-vos, siéntese. [...]
pron [forma antiga i regional de us] 1 os. Ja vos ho he dit, ya os lo dije. 2 [forma de cortesia] le (o se [en combinación con otro pronombre con sonido l]). Vos prec, le ruego. Vos ho repeteixo, se lo repito. [...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè?
En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A [...]
