Relatiu o pertanyent al vel del paladar. En fonèt., que s'articula amb la part posterior de la llengua en contacte o constricció amb el vel del paladar. La primera consonant de gos és velar. [...]

Cobrir amb un vel. Enfosquir la claredat, l'esclat, la sonoritat, (d'alguna cosa). El sol que la calitja velava. Una prova fotogràfica que s'ha velat. La tristesa li velava la veu. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

 [...]

 [...]

Relatiu o pertanyent a un vel, especialment el del paladar. [...]

tapar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Consonant produïda amb l'elevació de la part posterior de la llengua en direcció al vel del paladar. [...]

v intr 1 vetllar. Velar hasta el amanecer, vetllar fins a la matinada. 2 fig vetllar. Velar por el bienestar de la familia, vetllar pel benestar de la família. v tr 3 vetllar. Velar a un enfermo, vetllar un malalt. 4 [cubrir con un velo] velar. 5 fig [disimular] velar. 6 fotog velar. 7 [en pintura [...]

v tr 1 [cobrir amb un vel] velar. 2 velar. La calitja velava el sol, la calina velaba el sol. 3 fotog velar. Un accident li va velar tots els rodets, un accidente le veló todos los carretes. v pron 4 fotog velarse.  [...]