Prendre venjança (d'una ofensa, d'un dany, etc.). Els catalans decidiren venjar la mort de llur capità. Venjar-se d'algú, d'una ofensa. Prendre venjança de l'ofensa, del dany, etc., inferits (a algú). Ell ha venjat el seu pare. Venjar algú el seu honor. Ja podeu estar [...]

El verb que heu cercat es conjuga com viatjar.  [...]

v tr 1 vengar. v pron 2 [prendre venjança] vengarse, tomar venganza. Venjar-se d'algú, d'una ofensa, vengarse de alguien, de una ofensa.  [...]

1 rentar una ofensa(fig.) 2 (venjar-sepron.) prendre venjança revenjar-se(->) pagar amb la mateixa moneda resquitar-se(d'una ofensa, d'un tort) Cp. portar-la votada a algú: tenir el propòsit de venjar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys.  [...]

v tr 1 vender caro. 2 [venjar] vengar.  [...]

v tr 1 [vengar] venjar. 2 [defender] vindicar. 3 [reivindicar] vindicar, reivindicar.  [...]

v tr 1 venjar. v pron 2 venjar-se. Vengarse de una ofensa, venjar-se d'una ofensa.  [...]