FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment horitzontal de l'aire degut a causes naturals. Fer vent. Córrer vent. El vent bufa de llevant. Vent fort, suau. Vent de mar, de terra. Vent bonança. El vent inflava la vela. Tenir el vent favorable, contrari. Tenir vent de proa, de popa. vent de bolina Vent que obliga a [...]
posseeix i que s'expressa pel complement directe o el subjecte és una part del cos, no se sol expressar aquesta possessió amb un pronom possessiu. Per exemple:
Quan fa vent li ploren els ulls (i no ... ploren els seus ulls).
Quan el que es posseeix és un objecte, també se sol fer servir el datiu de [...]
Mar amb un onatge generat per tempestes properes a la costa, que té un aspecte irregular i desordenat, caracteritzat per ones de període, alçària i direcció de propagació aleatoris. [...]