Fer-se fosc. Anem de pressa perquè ja comença a vesprejar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v intr [fer-se vespre] anochecer, hacerse de noche, oscurecer.  [...]

envesprir. Te n'hauràs d'anar aviat: ja envespreix. tardejar, ésser cap al tard. caure (o tombar) el dia fosquejar negrejar llostrejaro llustrejar, fer una claror tènue, al vespre (o a la matinada). fer-se fosco fer-se vespre declinar el dia ésser entre dos llostres Manuel Franquesa i Enciclop [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] vesprejar, fosquejar, fer-se fosc, fer-se vespre.  [...]

v intr [Se conjuga como: envejecer] p fr [atardecer] vesprejar, fer-se fosc.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 p fr enfosquir, obscurir, entenebrir. v intr 2 [anochecer] fosquejar, vesprejar, fer-se fosc.  [...]

v. intr. vesprejar, fosquejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 oscurecer. Enfosqueix aquesta fotografia, oscurece esta fotografía. 2 fig [la veu, etc] oscurecer. v pron 3 oscurecerse, enlutarse. Enfosquir-se el cel, oscurecerse el cielo. 4 [vesprejar] anochecer intr. v intr 5 oscurecer. Aviat enfosquirà, pronto oscurecerá.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v intr 1 vesprejar, fosquejar. Anochecía, vesprejava. 2 [llegar al anochecer] arribar ja fosc (o a entrada de fosc, o de nit). Anocheceremos en Zaragoza, arribarem ja fosc a Saragossa. 3 [en una situación] fer-se-li fosc (o de nit). Anocheció escribiendo el artículo [...]