FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar robes adaptades al cos (d'algú), per cobrir la seva nuesa, per resguardar-lo de la intempèrie. Vestir una criatura. Està impedit, i l'han de vestir. La nena ja es vesteix sola. Vestir-se de pressa. quedar per a vestir sants [o quedar-se per a vestir sants] Quedar solter [...]
Apràxia de la persona que és incapaç de vestir-se correctament, com a conseqüència de la dificultat per a seleccionar l'ordre de les peces de roba o per a orientar-les adequadament cap al propi cos. [...]
[Se conjuga como: pedir] v tr 1 vestir. Vestir a los niños, vestir els nens. 2 vestir. Lo viste un buen sastre, el vesteix un bon sastre. 3 [procurar vestidos a alguien] vestir. Lo mantienen y lo visten, el mantenen i el vesteixen. 4 vestir. Vestir un sofá de cuero, vestir un sofà de cuir. 5 fig [...]
v tr 1 vestir. Vestir una criatura, vestir a un niño. 2 vestir. Vestir un altar, vestir un altar. 3 [procurar vestits a algú] vestir. Els seus pares el mantenen i el vesteixen, sus padres le mantienen y le visten. 4 [fer els vestits a algú] vestir, trajear p fr. El vesteix un bon sastre, le viste [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. posar. Va posar al nen l'abric i la bufanda. revestir, posar a algú un vestit especial, damunt dels vestits ordinaris. uniformar, vestir algú amb un uniforme. endossar. Li va endossar la capa. mudar(amb un vestit de festa) abillar(esp. amb robes luxoses) bolcaro embolcallar, vestir [...]
Apràxia caracteritzada perquè la persona afectada és incapaç de vestir-se correctament, com a conseqüència de la dificultat que experimenta per a seleccionar l'ordre de les peces de roba o per a orientar-les adequadament cap al propi cos. [...]
