Fer tornar viciós. Activitats que vicien el jovent. Fer contraure (a algú) un vici, fer contraure una imperfecció que altera l'essència (d'una cosa), en treu la validesa o la força. Els prejudicis vicien l'observació. Viciar l'aire. Aviciar-se. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com canviar.  [...]

v tr 1 [dañar, corromper] viciar, corrompre, pervertir. 2 [falsificar] viciar, falsificar. 3 [una sustancia] adulterar. 4 [deformar] guerxar, deformar. 5 [un tablero] viciar. v pron 6 viciar-se. 7 [alabearse] guerxar-se. 8 [enviciarse] viciar-se, aviciar-se.  [...]

v tr 1 [algú] viciar, enviciar. 2 [alguna cosa] viciar. v pron 3 [aviciar-se] viciarse, enviciarse.  [...]

1 Cp. corrompre, pervertir, desencaminar, depravar, malejar, envilir, prostituir 2 Cp. alterar, corrompre 3 (viciar-sepron.) aviciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Viciar, corrompre, pervertir, inspirant el gust del mal. Els mals exemples l'han depravat. Això ha depravat els costums. Llavors es depravaren els costums. Alterar morbosament. Aquests aliments depraven els humors. [...]

Cometre adulteri. Desnaturalitzar (una substància, un aliment, un medicament, etc.), mesclant-hi una substància estranya. Adulterar la farina amb barita. Fer impur, viciar. Comportaments que adulteren l'acció política. [...]

v tr 1 viciar, corrompre. v intr 2 [las plantas] fullar massa. v pron 3 aviciar-se, viciar-se. Enviciarse con los estimulantes, aviciar-se als estimulants.  [...]

v tr 1 [corromper] viciar, corrompre. 2 [deteriorar] fer malbé, corrompre, espatllar. La bebida estraga el estómago, la beguda fa malbé l'estómac. 3 [causar estrago] causar estrall.  [...]

v tr 1 [deteriorar] desgastar. 2 fig [pervertir] pervertir, viciar. v pron 3 fig [debilitarse] desgastar-se.  [...]