Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclar l'esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post. Vincular. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

lligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 doblar, torcer. 2 fig doblegar. Res no podrà vinclar la seva voluntat, nada podrá doblegar su voluntad. v pron 3 doblarse, torcerse. 4 fig doblegarse, someterse.  [...]

doblegar, corbar. revinclar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció de vinclar o de vinclar-se. Deformació per curvatura de les parets, de les columnes i d'altres elements verticals que treballen per compressió, quan suporten càrregues excèntriques respecte a llurs eixos. Deformació lateral d'una peça llarga que es corba en [...]

v tr 1 agr [la vid] capficar, murgonar, clotar. 2 [una tabla, etc] corbar, vinclar.  [...]

v tr 1 [bajar la cabeza] acotar, abaixar. 2 [el cuerpo] doblegar, inclinar, vinclar, ajupir. Agachar la espalda, doblegar l'esquena. v pron 3 ajupir-se, acotar-se, abaixar-se. Agacharse para coger algo, ajupir-se per agafar alguna cosa. 4 [ocultarse] agotzonar-se. 5 [ponerse en cuclillas [...]

 [...]

v intr 1 [una pared] fer panxa, bombar-se pron. 2 [un pilar, una viga] vinclar. v pron 3 [una pared] bombar-se. 4 [un pilar, una viga] vinclar-se.  [...]