Resultats de la cerca frase exacta: 25

1. vincular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar amb un vincle legal o moral. El matrimoni vincula els cònjuges. El secretari vincula les seves esperances en el favor del ministre. Vincular-se als sectors més renovadors del país. [...]
2. vincular
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. vincular (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 vincular. Dos personas vinculadas por una gran amistad, dues persones vinculades per una gran amistat. 2 dr [los bienes] vincular. v pron 3 vincular-se.  [...]
4. vincular
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [lligar amb un vincle] vincular. 2 dr [béns] vincular. v pron 3 vincularse.  [...]
5. vincular [o vinclar]
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lligar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
6. Equivalències castellà - català. vincular v tr  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
vincular v tr - vincular v tr Subjectar béns a vincle. [...]
7. Equivalències castellà - català. vincular v tr  [PDF, 932 kB]
Font Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
vincular v tr = obligar [...]
8. vinclar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclar l'esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post. Vincular. [...]
9. vinculació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vincular o de vincular-se; l'efecte. Institució jurídica en què es feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i [...]
10. divorci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució legal del matrimoni. divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d'un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència. Ruptura del lligam que [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>