FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula petita i lleu d'un cos que l'aire s'emporta fàcilment, que està en suspensió en l'aire, en un líquid. Tenir una volva a l'ull. Un líquid ple de volves. Filament, pellofa, etc., diminuts. Una volva de segó. Floc de neu. Quina nevada! Mira com cauen [...]
f 1 [de pols] mota. Tenir una volva a l'ull, tener una mota en el ojo. 2 brizna. Una volva de cotó, una brizna de algodón. 3 [en un líquid] zurrapa. 4 [de neu] copo m. 5 bot [dels bolets] volva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets, putrescibles, amb làmines i amb volva, anell o ambdues diferenciacions, de peu fàcilment separable del barret, al qual pertanyen el rubiol, el reig i l'apagallums. Individu d'aquest ordre. Agàrics 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, subgènere Amanitopsis, de l'ordre de les agaricals, amb volva, sense anell i amb el marge del barret pectinat. pentinella mediterrània Pentinella comestible, robusta i carnosa, freqüent a terra baixa (Amanita mairei). pentinella vera Pentinella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet tòxic mortal de l'ordre de les agaricals, de color blanc, amb el barret hemisfèric i la cama amb volva membranosa i anell, que apareix a la primavera (Amanita verna). cogomassa farinera Farinera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les pluteals, gros i viscós, de barret gris o gris blanquinós, cama amb volva i làmines rosades, que viu en indrets rics en herba o restes de gramínies (Volvaria gloiocephala). [...]