Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No sé com ens n'hauríem [...]

pron [pl: -ès] usted.  [...]

més a més, cal tenir en compte que és preferible fer servir el tractament de vós (en lloc de vostè), que correspon a la segona persona del plural. Convé notar que tampoc no és recomanable l'ús explícit del pronom personal vós. Per tant: Sou aquí (i no Vostè està aquí, ni Esteu aquí).  [...]

Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones.  [...]

En la correspondència comercial i administrativa, el primer que convé plantejar-se és com cal tractar la persona destinatària de la carta o escrit: de vós o de vostè?  En català, el tractament de vostè és antic i arrelat, i denota formalitat i distanciament respecte a la persona destinatària. A [...]

Manera de tractar algú o alguna cosa. El tractament de la sal per l'àcid sulfúric. El tractament que vam rebre va ser indigne. Títol de cortesia que es dona a una persona. El tractament d'excel·lència. El tractament de vostè, de vós, de tu. Conjunt de mitjans higiènics, farmacològics [...]

s'ha esdevingut tal com s'havia dit. dir de tu [o dir de vós, o dir de vostè] Donar tractament de tu, de vós, de vostè. dir-li Designar-lo amb el nom de. Li diuen el Gravat. Em diuen oncle. dir-ne Designar amb tal o tal mot. D'això jo en dic covardia. Com se'n diu de ciutat en anglès [...]

. L'ha tractat de lladre, de boig. Donar (a algú) tal o tal títol de cortesia. El tracten d'excel·lència. Tractar de vostè, de vós, de tu, a algú. Relacionar-se (amb algú). El conec, però no el tracto. No ens hem tractat mai. Fa poc que el tracto. Retret a casa, no es tracta amb ningú. Jo no em [...]

senyors? La senyora hi és, però el senyor no hi serà fins al vespre. Els meus senyors d'ara són francesos. Cònjuge, dit per cortesia en lloc d'home o de dona. Hi eren, me'n recordo, vostè i la seva senyora. Com segueix el seu senyor? Persona de certa posició, de cert rang social [...]

Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents: En mots aguts: la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc. la [...]