FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al comú dels homes, que és admès pel comú dels homes. Segons una dita vulgar. Que res no distingeix del comú dels homes o de les coses de la mateixa espècie. Propi del llenguatge parlat, corrent. Paraules de l'ús vulgar. Un dels noms vulgars de l [...]
adj 1 [del vulgo] vulgar. 2 [corriente] vulgar. Un vulgar trabajador, un vulgar treballador. 3 [grosero] vulgar, grosser -a, bast -a. 4 [propio del lenguaje hablado] vulgar. El nombre vulgar del epigastrio es boca del estómago, el nom vulgar de l'epigastri és boca del cor. [...]
adj 1 vulgar. Paraules de l'ús vulgar, palabras del uso vulgar. 2 [corrent] vulgar, corriente. És un vulgar treballador, es un vulgar trabajador. 3 [propi del llenguatge parlat] vulgar. Un dels noms vulgars de la sífilis és mal francès, uno de los nombres vulgares de la sífilis es mal francés. m 4 [...]
Planta policàrpica, que es fa en marges i bardisses de les valls pirinenques. Les fulles i les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra les digestions difícils i per regular la menstruació. [...]
Malaltia hereditària minoritària de tipus ictiosi de transmissió autosòmica dominant, que es caracteritza per una queratinització anormal generalitzada, en forma d'escates seques adherents, especialment pronunciades en les superfícies d'extensió de les extremitats, amb indemnitat de les superfícies [...]
i deformitats considerables, que justifiquen, a vegades, la denominació de lupus vulgar mutilant i fàcies d'home llop. Una complicació temible és el desenvolupament d'un carcinoma escatós sobre les cicatrius fibròtiques lúpiques. Hom ha descrit algunes varietats diferenciades: lupus vulgar pla [...]
