Resultats de la cerca frase exacta: 67

1. xerraire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla molt i sense substància. Inclinat a contar indiscretament les coses que hom li ha confiat. Gaig blau.  [...]
2. xerraire
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m i f 1 [inclinat a xerrar] charlatán -ana, hablador -ra, parlanchín -ina. 2 [bocamoll] hablador -ra, charlatán -ana, bocazas, largo -ga (o suelto -ta, o ligero -ra) de lengua. m 3 ornit [gaig blau] azulejo, carraca f, carlanco.  [...]
3. barbollaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1 .  [...]
4. garganter -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1 .  [...]
5. garoler -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1 .  [...]
6. palatreca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1 .  [...]
7. xerrador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xerraire 1 .  [...]
8. xerrim xerrima
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona xerraire. Xerrameca.  [...]
9. comare
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Padrina d'un infant amb relació als pares i al padrí. Llevadora . Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares. fer compares i comares V. compare.  [...]
10. marmanyer marmanyera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revenedor de verdura, fruita, ous, etc., que porten els pagesos de fora vila. Persona xerraire i embolicaire.  [...]
Pàgines  1 / 7 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>