Pegar (a un animal, a algú) amb les xurriaques. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

v tr [assotar] azotar, zurriagar.  [...]

assotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr fuetejar, xurriaquejar, cinglar, fustigar.  [...]

v tr 1 [dar azotes] assotar, fuetejar, flagel·lar, fustigar, xurriaquejar, cinglar. 2 [el viento, las olas, etc] fuetejar, batre. El viento azotaba la cara, el vent fuetejava la cara. 3 fig [asolar] arrasar, assolar. Una epidemia azotó la comarca, una epidèmia va arrasar la comarca. 4 [el aire [...]

xurriaquejar cinglar fustigar flingantejar flagel·lar tocar el cavall amb el fuet, fuetejar-lo lleugerament. assotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Donar assots a algú. flagel·lar deixuplinar fuetejar xurriaquejar(a les bèsties) flingantejar fustigar cinglar pegar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [con el látigo] fuetejar, xurriaquejar. 2 fig i fam [espabilar] espavilar. 3 [escamar] escamnar, escalivar. 4 amer [asustar] espantar, esfereir. v pron 5 fig espavilar-se. 6 [escamarse] escamnar-se, escalivar-se. 7 amer espantar-se, esfereir-se.  [...]