Resultats de la cerca frase exacta: 66

Diccionari de la llengua catalana
31. enaiguar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'aigua. Enaiguar els camps. El prat s'ha enaiguat. Se li enaigüen els ulls. Aigualir 1 1 . Un infant de pit, decandir-se, esdevenir flac, trist, macilent. En aquella casa, hi havia una nena que tot sovint se'ls enaiguava. El bestiar, patir d'enaiguament. Si pengeu [...]
32. entaular
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar, en certs jocs, com els escacs, (les peces) en llurs llocs corresponents del tauler per començar a jugar. Iniciar (el joc o la partida). Iniciar (una discussió, una conversa, una contesa, un combat, etc.). entaular diners Jugar-se'ls. Asseure's a taula per menjar. Ens [...]
33. comprometre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
n'he compromeses vuit. Ha compromès la seva filla. Obligar-se per una promesa. L'home es compromet a l'observança dels preceptes. Em comprometo a pagar-vos un tant mensual. Es va comprometre a tornar-me'ls al cap d'un any. S'ha compromès amb vosaltres.  [...]
34. mossegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cama. El contrincant el va mossegar a l'orella. mossegar-se els dits Mossegar-se'ls en senyal d'impaciència, de contrarietat. mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia. mossegar-se els punys a) Tenir fam. mossegar-se els punys b) Rosegar-se els punys [...]
35. descalçar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el calçat (a algú). Si no vols que es mullin les sabates, descalça'ls. Descalça't i fica't de peus a l'aigua. Llevar (el calçat) a algú. Descalçar als nens les sabates. Descalça't les sabates. Posar al descobert la base (d'una cosa). Descalçar un mur [...]
36. armada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
37. gelosia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit. Té gelosia del seu germà petit. Enveja que ens causa qui gaudeix d'alguna cosa que voldríem per a nosaltres. La gelosia del seu entorn la fa viure anguniosa. Li fa gelosia de veure'ls tan ben avinguts. Enreixat de [...]
38. amoïnar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
39. complaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[quant a la flexió, com plaure] Agradar (a algú) assentint als seus gustos, als seus desitjos, etc. Vull complaure'l en tot. Ho faig tot per complaure'ls. Trobar en alguna cosa una completa satisfacció. És un home que es complau en el seu error. Es complaurà d'un regraciament [...]
40. gens
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Aquests papers, si fa gens de vent, se'ls emportarà. No és gens eixerit. Si fos gens intel·ligent, ja ho hauria comprès [...]
Pàgines  4 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>