Resultats de la cerca frase exacta: 159
|
21.
Accentuació de formes antigues de topònims catalans / Tarraco o Tàrraco? / Barcino o Bàrcino?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així [...]
|
|
22.
abordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
abordà la nau enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d [...]
|
|
23.
port 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salvació. Ciutat que té un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic. [...]
|
|
24.
indústria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Empresa industrial. Establir una indústria a Tarragona. [...]
|
|
25.
dominar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, estar en un punt més elevat que els altres. Una torre que domina tota la ciutat. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d'un altre nus [...]
padrí padrina
|
|
26.
vara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
insígnia la vara. Deixar la vara d'alcalde. tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa. Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares. Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona [...]
|
|
27.
Províncies de l'Estat espanyol
Font
Fitxes de l'Optimot
Lleida
Lleó
Lugo
Madrid
Màlaga
Melilla
Múrcia
Navarra
Osca
Ourense
Palència
Las Palmas
Pontevedra
La Rioja
Salamanca
Santa Cruz de Tenerife
Saragossa
Segòvia
Sevilla
Sòria
Tarragona
Terol
Toledo
València
Valladolid
Zamora
[...]
|
|
28.
vinyater
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu. [...]
|
|
29.
cap 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a una cosa Portar-la a cap. fer cap Arribar, comparèixer, en un lloc. Demà farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camí? no saber per quin cap començar [o no saber per quin cap posar-s'hi] No saber per on començar una feina, una obra, etc. portar a cap una cosa [...]
|
|
30.
L'accent en les expressions llatines: òpera prima o opera prima?
Font
Fitxes de l'Optimot
tenir en compte el cas de Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco, que corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament. Malgrat que, tal com dèiem, aquestes denominacions llatines (o formades en llatí a partir d'un nom preexistent) no [...]
|
padrí padrina
1 1 m. i f. [HIG] [LC] [RE] Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l'obligació d'educar-lo cristianament a falta dels pares. El padrí li va posar Joan, i la padrina, Jaume. El seu oncle li era padrí.
1 2 m. i f. [LC] per ext. La campana fou batejada amb el nom d'Eulàlia: en foren padrins dos regidors.
1 3 [LC] padrí de fonts [o padrí jove] Padrí 1 1.
2 1 m. i f. [LC] [RE] Persona que assisteix qui rep el sagrament de la confirmació, del matrimoni, de l'ordenació, qui professa en un orde. Qui faràs padrí quan et casaràs?
2 2 m. i f. [LC] Persona que presenta i acompanya algú que rep un honor, un grau, etc.
2 3 m. i f. [LC] Persona que protegeix algú en les seves pretensions, en els seus propòsits, etc. Anirà lluny en els seus afers: té un bon padrí.
3 m. i f. [LC] Avi, àvia.
4 m. i f. [LC] Vell, vella.
5 f. [LC] veure la padrina Patir un dolor molt fort, una gran sentida.