Resultats de la cerca frase exacta: 155
|
21.
abordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enemiga. Les dues naus s'abordaren. Arribar a un ribatge. Abordàrem a Tarragona. Abordar en una illa. Abordàrem a les sis. Emprendre (un afer, un assumpte, una conversa). Escometre (algú). Em va abordar quan sortia de casa i em va demanar diners. En med., practicar una via d'accés (a un [...]
|
|
22.
indústria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transformació de matèries primeres mitjançant maquinària i treball per tal d'obtenir productes tèxtils. indústries gràfiques Conjunt de tècniques i d'activitats auxiliars que concorren en la producció d'obres impreses. Empresa industrial. Establir una indústria a Tarragona. [...]
|
|
23.
port 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un port, on poden anar les naus a carregar i descarregar mercaderies. Tarragona és port de mar. Pas entre dues muntanyes. A l'altra part dels ports. Via d'entrada i de sortida de les dades en un sistema informàtic. [...]
|
|
24.
dominar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Altes muntanyes que dominaven la vall. D'allí estant es domina amb la mirada tot el Camp de Tarragona. En un marcador sintagmàtic, un nus, mantenir una relació de dominància (respecte d'un altre nus situat en un nivell inferior). [...]
|
|
25.
vara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Deixar la vara d'alcalde. tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa. Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares. Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona. vara quadrada [...]
vara
|
|
26.
vinyater
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Agricultura. Ramaderia. Pesca
Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu. [...]
|
|
27.
L'article definit masculí 'lo': 'lo pare' / Apostrofació i contracció de l'article masculí 'lo' / Nova gramàtica
Font
Fitxes de l'Optimot
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona, en tortosí, en alguerès i en algunes comarques valencianes encara es mantenen, en la parla familiar, les formes antigues de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest [...]
|
|
28.
Províncies de l'Estat espanyol
Font
Fitxes de l'Optimot
Lleida
Lleó
Lugo
Madrid
Màlaga
Melilla
Múrcia
Navarra
Osca
Ourense
Palència
Las Palmas
Pontevedra
La Rioja
Salamanca
Santa Cruz de Tenerife
Saragossa
Segòvia
Sevilla
Sòria
Tarragona
Terol
Toledo
València
Valladolid
Zamora
[...]
|
|
29.
cap 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. adj. Que excel·leix en el seu ram. de cap de brot loc. adj. De primera qualitat, excel·lent. Té una prosa de cap de brot, realment finíssima. donar cap a una cosa Portar-la a cap. fer cap Arribar, comparèixer, en un lloc. Demà farem cap a Tarragona. On fa cap, aquest camí? no saber per quin cap [...]
|
|
30.
Gènere dels topònims
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
|
vara
1 f. [LC] Rama dreta, prima i llarga, neta de fulles, emprada com a bastó, mànec de xurriaques, etc. Una vara de freixe. El carreter va pegar al seu animal amb la vara.
2 1 f. [LC] [HIG] Bastó usat com a insígnia d'autoritat. La vara d'un alcalde, d'un tinent alcalde.
2 2 f. [LC] Càrrec del qual és insígnia la vara. Deixar la vara d'alcalde.
2 3 [LC] tenir vara alta Tenir autoritat, poder, per a fer alguna cosa.
3 f. [TRG] Barra llarga que, formant parell amb una altra, serveix per a junyir l'animal al carro. Una mula de vares.
4 1 f. [LC] [FIM] Mida igual a 4 pams o a 3 peus, equivalent a 0,7 metres a Lleida i a Tarragona.
4 2 [LC] [FIM] vara quadrada Mesura de superfície.
5 1 f. [BOS] [AGA] vara d'Adam Flor de l'amor.
5 2 [LC] [BOS] vara d'or Herba de la família de les compostes, de fulles lanceolades o oblongues, poc o molt dentades, i capítols grocs, que tenen de sis a dotze lígules, disposats en raïm o panícula terminal, que es fa als marges forestals, als boscos clars i als matollars, sobretot a muntanya (Solidago virgaurea ).
5 3 [LC] [BOS] [AGA] vara de Jessè Nard .
5 4 [BOS] [AGA] vara de Sant Josep a ) Nard .
5 4 [BOS] [AGA] vara de Sant Josep b ) Porrassa.