Resultats de la cerca frase exacta: 16

Diccionari de la llengua catalana
1. abastar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar [...]
2. abastir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abastar 3 .  [...]
3. abastament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abastar; l'efecte. Provisió, especialment de queviures, per al sosteniment d'una població, d'un exèrcit, etc.  [...]
4. batisfera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esfera destinada a abastar grans profunditats marines per a la seva exploració.  [...]
5. pinyonaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a abastar pinyes dels pins, a vendre pinyons torrats.  [...]
6. abastador 2 abastadora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici abastar un mercat, una botiga, etc. Els abastadors de carn.  [...]
7. atènyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. atès] Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4 . En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc.  [...]
8. arrapinyar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aferrar-se . S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. En Quimet s'arrapinyava per les parets per a abastar fruita.  [...]
9. accessible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De fàcil accés. Una muntanya accessible. Que hom pot abastar. Una ciència accessible a tothom. De tracte fàcil. No et faci vergonya visitar-lo, és una persona molt accessible. Que es deixa dominar o influir per alguna cosa. Una persona accessible a l'enveja, a la por.  [...]
10. suplici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>