Resultats de la cerca frase exacta: 52

1. abastar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser capaç, per grandària, alçària o potència, d'arribar a alguna cosa. No abastar a comprendre una cosa. Arribar a tocar una cosa que està distant. Amb la mà abasta al sostre. Haver, allargant la mà o servint-se d'un instrument, (una cosa que és en un lloc alt o distant). Abastar [...]
2. abastar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. abastar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [per grandària, potència] alcanzar, llegar. No abastar a entendre una cosa, no alcanzar a entender una cosa. 2 [arribar a tocar] alcanzar, llegar. El nen no abasta al timbre, el niño no alcanza al timbre. 3 abastar a dar abasto a [seguido de un nombre] (o para [seguido de un [...]
4. abastir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abastar 3 .  [...]
5. abastament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abastar; l'efecte. Provisió, especialment de queviures, per al sosteniment d'una població, d'un exèrcit, etc.  [...]
6. batisfera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
7. pinyonaire
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que es dedica a abastar pinyes dels pins, a vendre pinyons torrats.  [...]
8. abastador 2 abastadora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici abastar un mercat, una botiga, etc. Els abastadors de carn.  [...]
9. atènyer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[p. p. atès] Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4 . En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc.  [...]
10. arrapinyar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aferrar-se . S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. En Quimet s'arrapinyava per les parets per a abastar fruita.  [...]
Pàgines  1 / 6 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>