Contracte de dipòsit irregular entre una entitat bancària i el client o creditor, pel qual la primera s'obliga a custodiar els diners rebuts, es compromet a tenir-los sempre a disposició del client i a admetre ingressos i pagaments, sempre que aquests últims no excedeixin el saldo del compte. [...]

-ona adj i m i f 1 [tragón] golafre, fart -a, fartaner -a. f 2 fam [comilona] tec m. 3 [hartazgo] fartanera, tip m, fart m. 4 fig esforç [per a admetre una cosa] m. 5 darse una tragantona fig i fam fer-se'n un fart (o un tip).  [...]

nàusees i vòmits. L'existència de la síndrome només es podria admetre si hom observa la compressió mitjançant una arteriografia. [...]

1 v. tr. Fer nacional. socialitzar col·lectivitzar estatitzar 2 Admetre com a ciutadà d'una nació. naturalitzar donar (el) dret de ciutadania Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (un infant) afillar afillar-se 2 acceptar admetre aprovar fer-se seu 3 Persona que adopta o afilla: Adoptant. Que és adoptat: Adoptiu. Cp. optar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [identificar] reconocer, conocer. Amb aquesta disfressa, com volies que et reconegués?, ¿cómo querías que te reconociera con este disfraz?2 [examinar] reconocer. 3 [admetre] reconocer, admitir. 4 [un deute, una obligació] reconocer. 5 [un govern, una autoritat] reconocer. Els [...]

admisión a trámite f - admissió a tràmit f Acció d'admetre a tràmit. [...]

inclòs entre les etiquetes inicial i final de la sentència, que poden admetre modificadors per a indicar atributs suplementaris i es poden incloure unes dins d'altres recursivament. [...]

v tr 1 [los pies] calçar. 2 [llevar puesto] portar, dur. Calzar zuecos, portar esclops. 3 [espuelas, guantes] portar, dur. 4 [poner un calce] falcar, tasconar. 5 [el arado] ficar la rella a. 6 [un arma] admetre. 7 amer [una muela] empastar, obturar. v pron 8 calçar-se. 9 [ponerse [...]