Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
antàrtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pol Sud o a la regió que el circumda. Regions antàrtiques. Pol antàrtic. Regne antàrtic. [...]
|
|
2.
austral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'hemisferi sud. Terres australs. Constel·lació austral. Hemisferi austral. Antàrtic . Oceà austral. Aurora austral. Pol austral. Vent que ve del sud-oest. [...]
|
|
3.
oceà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oceànic 1 . El mar oceà, la mar oceana. Massa total d'aigua salada que cobreix el 71 % de la superfície terrestre. Part de les cinc en què es considera dividida aquesta massa. Oceà Atlàntic, Pacífic, Índic, Àrtic, Antàrtic. [...]
|
|
4.
pol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremitat de l'eix d'una esfera, d'una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral. Punt d'intersecció de l'eix instantani de rotació d'un sòlid amb el seu el·lipsoide d'inèrcia. Punt en [...]
pol
|
|
5.
cercle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Terra situat a 23° 28′ del pol Nord o del pol Sud. Cercle polar àrtic, cercle polar antàrtic. Òrbita d'un astre. El cercle descrit pel planeta Venus. cercle d'altura Vertical d'un astre. cercle de declinació Meitat d'un cercle màxim que tenint per extrems els pols nord i [...]
|
pol
1 1 m. [LC] [FIA] Extremitat de l'eix d'una esfera, d'una superfície de revolució. Els dos pols de la Terra. El pol Nord, àrtic, boreal. El pol Sud, antàrtic, austral.
1 2 m. [FIF] [FIA] Punt d'intersecció de l'eix instantani de rotació d'un sòlid amb el seu el·lipsoide d'inèrcia.
1 3 m. [FIA] Punt en què l'eix de rotació d'un astre talla la seva superfície.
1 4 [FIA] [FIF] pol celeste Punt en què cada extrem de l'eix de rotació de la Terra talla l'esfera celeste.
1 5 [TRA] [FIF] [FIA] pol d'il·luminació Punt de l'esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d'un astre.
1 6 [FIA] [FIF] pol de l'eclíptica Punt en què una recta que és perpendicular al pla de l'eclíptica i passa pel centre de la Terra s'interseca amb l'esfera celeste.
1 7 [FIA] [FIF] pol galàctic Punt en què una recta que és perpendicular al pla galàctic i passa pel centre de la Terra s'interseca amb l'esfera celeste.
1 8 m. [MD] Extrem, oposat a l'altre extrem, d'una cèl·lula, d'un òrgan, d'un organisme.
2 1 m. [LC] [FIF] Punt d'un cos on es concentra, entra o surt una força. Els dos pols d'una pila elèctrica.
2 2 [FIF] [EE] pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d'imantació oposada.
2 3 [FIF] [EE] pol magnètic Punt hipotètic situat cap a cada una de les extremitats d'un imant, on es produiria el camp magnètic perquè hi hauria concentrada tota la massa magnètica de l'imant.
3 1 m. [MT] En mat., origen d'un sistema de coordenades polars.
3 2 m. [MT] Punt d'una funció per al qual la funció tendeix a infinit quan la seva variable tendeix a aquell punt.
4 m. [EE] [EL] Terminal d'un generador, d'un interruptor, d'un commutador, d'un receptor elèctric, etc., utilitzat per a la connexió a un circuit exterior.
5 m. [ECT] pol de desenvolupament Zona o regió en què s'afavoreix el desenvolupament per tal de reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.