161.
brou gras
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Brou que conté un alt percentatge de greix, fet generalment amb cansalada, botifarra, costella de porc i altres peces de carn, i també verdura i llegum. [...]
|
162.
bisbe
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 crist obispo. 2 gastr [botifarra] obispillo, obispo. 3 ict [Myliobaris bovina] obispo, chucho, pez obispo. 4 fer un bisbe fig i fam [dir casualment el mateix] hacer filipinos, hacer un bisbís. [...]
|
163.
embotit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
salsitxa sobrassada mortadel·la botifarra(->)
llonganissa(->)
Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
[...]
|
164.
botuliforme
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
De forma cilíndrica allargada, lleugerament corbada i amb extrems arrodonits, com una botifarra. [...]
|
165.
patatero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ra adj 1 de patata, de les patates. Morcilla patatera, botifarra de patata. 2 fam [chusquero] del cigró. m i f 3 [vendedor] patataire. [...]
|
166.
encoixinat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Tros de teixit, habitualment de vellut, farcit amb escuma, que recobreix el nus de corda que subjecta la barra del trapezi fix. [...]
|
167.
mongeta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(llegum) monja fesol fesola, varietat grossa de mongeta. monget, mongeta petita. fesoleto fesolí, íd. mongetes sequeso simpl. seques. Un plat de seques amb botifarra (Ant. Mongetes tendres..) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
v tr 1 [un insecte] picar. L'ha picat una vespa, le ha picado una avispa. 2 [una punxa] pinchar, punzar. M'he picat el dit amb una agulla, me he pinchado el dedo con una aguja. 3 [un ocell] picar, picar en. El canari picava l'enciam, el canario picaba (o picaba en) la lechuga. 4 [un peix] picar. 5 abs picar. Avui no piquen, hoy no pican. 6 fig [els compradors] picar. 7 fig [estimular vivament] picar, aguijonear, espolear, excitar. Allò que li vas dir li va picar l'amor propi, lo que le dijiste le picó el amor propio. L'èxit del seu company l'ha picat: ara treballa de valent, el éxito de su compañero le ha picado: ahora trabaja de firme. 8 [donar cops] picar, machacar, moler. Picar les fulles del tabac, picar las hojas del tabaco. Picar pedra, picar (o moler) piedra. Picar ferro fred, machacar hierro frío. 9 sacudir, golpear. Picar un matalàs, sacudir un colchón. 10 [menjar, condiments] picar, triturar. Picar carn, alls al morter, picar carne, ajos en el mortero. Pica'm una mica de julivert, pícame un poco de perejil. 11 esport [voleibol, ping-pong] picar. 12 esport [billar] picar. 13 taurom picar. 14 [un cavall] picar, espolear. 15 [ensinistrar-lo] picar, adiestrar. 16 mús [una nota] picar. v intr 17 [causar coïssor] picar (o picar en). Em pica un braç, me pica un brazo (o me pica en un brazo). La botifarra pica molt: hi ha massa pebre, la butifarra pica mucho: lleva demasiada pimienta. 18 [el sol] picar, quemar, apretar. 19 [el fred, etc] apretar. Aquest matí el fred picava d'allò més, esta mañana el frío apretaba de lo lindo. 20 [d'un menjar] picar. No piqueu massa, que perdreu la gana, no piquéis demasiado, que vais a perder el apetito. 21 [en una porta] llamar. Algú pica, aneu a obrir, alguien llama, id a abrir. 22 fig llamar, dar, golpear. Picar amb la balda, llamar con la aldaba. 23 [començar a obrar] arreciar, tomar cuerpo (o auge), picar p fr. La tempesta ja pica, ya arrecia la tormenta. Picar la pesta, picar la peste. 24 fig [en un llibre] picar p fr. v pron 25 [metalls] picarse, corroerse, oxidarse. 26 [mobles, etc] picarse, carcomerse. 27 [roba] picarse, apolillarse. 28 [una dent] picarse, cariarse. 29 [florir-se] enmohecerse, avinagrarse, agriarse, repuntarse, revenirse. 30 [la mar] picarse. 31 fig [ofendre's] picarse, mosquearse fam. 32 fig [jactar-se] dárselas (o echárselas) de. Es pica d'espavilat, se las da de listo. ![]() |
168.
bisbe
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ordinari, autoritat eclesiàstica diocesana. diocesào bisbe diocesà pontífex prelat arquebisbe, bisbe que té jurisdicció sobre un cert nombre de bisbes. Cp. mitra: dignitat de bisbe. Aquest mas pertany a la mitra. 2 botifarra. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
169.
corte 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] tall, tallament. 11 [en los naipes] escapçament. 12 [de un libro] tall. 13 [dibujo de una sección] tall. 14 corte de digestión tall de digestió. 15 corte redondo [carne] tall rodó. 16 corte y confección costura. 17 dar (o hacer) un corte de mangas fam fer botifarra. [...]
|
170.
sec 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] sequía f, seca f. f 12 ? secada13 [banc de roca o sorra] secano m, seca. 14 mar [verga] seca. 15 [casa d'encunyació de monedes] ceca, casa de la moneda. 16 [motlle de batre moneda] troquel m, cuño m. 17 pl [mongetes seques] judías. Botifarra amb seques, butifarra con judías. 18 la Seca fig i fam [...]
|