FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boraginàcies, tomentosa i d'un verd grisenc, de fulles oblongues, les superiors semiamplexicaules, flors d'un blau brut amb venes violeta i fruit format per quatre mericarpis coberts d'agullons, que es fa en herbassars nitròfils (Cynoglossum creticum). llengua de cavall Galzeran major. llengua de [...]
violí1
1 m. [LC] [MU] El més petit d'una família d'instruments de corda formats per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet. Tocar el violí. Mestre de violí. 2 m. i f. [MU] [PR] Violinista.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
monocarboxílics derivats dels naftens que es troben en el petroli brut, d'on és extreta per rentatge amb bases. àcid nicotínic Àcid de fórmula C5H4NCOOH, derivat carboxilat de la piridina. àcid niòbic Òxid hidratat de niobi pentavalent que amb altres òxids [...]
violí1
1 m. [LC] [MU] El més petit d'una família d'instruments de corda formats per una caixa de ressonància de fusta amb dos forats en forma de S i un mànec a l'extrem del qual van les clavilles per a tibar les cordes, que arrenquen d'una peça fixada a l'altre extrem de la caixa i passen sobre un pont, fent hom sonar les cordes fregant-les amb un arquet. Tocar el violí. Mestre de violí. 2 m. i f. [MU] [PR] Violinista.