Resultats de la cerca frase exacta: 251
Diccionari de la llengua catalana
|
71.
jacent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En positura de jeure. Estàtua jacent. Que encara no s'ha acceptat, s'aplica a una herència. En posició horitzontal, s'aplica a un terreny sedimentari. Terreny situat immediatament a sota d'una capa, d'una sèrie estratigràfica o d'un filó. Que fa de jacent [...]
|
|
72.
bavadís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[pl. -issos] Capa llefiscosa com la que revesteix els objectes submergits llarg temps en l'aigua de mar. [...]
|
|
73.
dragea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparat farmacèutic que conté una petita quantitat de medicament envoltada d'una capa de sacarosa. Confit1 [...]
coronar
|
|
74.
ectoderma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La capa blastodèrmica més externa, formada en el procés de gastrulació a partir d'una part del blastoderma. [...]
|
|
75.
encolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'una capa de cola. Encolar una paret. Enganxar amb cola. Encolar el llom d'un llibre. [...]
|
|
76.
engravament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'engravar; l'efecte. Capa de grava per a engravar una carretera, un carrer, etc. [...]
|
|
77.
límnic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lacustre 1 i 2 . Que conté carbó acumulat i sedimentat en un llac. Capa límnica. Jaciment límnic. [...]
|
|
78.
salobre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de sal que deixa sobre la superfície d'un cos l'evaporació de l'aigua salada. Salabrós [...]
|
|
79.
mantell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestidura en forma de capa, subjecta al cap o a les espatlles. Mantell reial. En geol., capa, estrat. Capa de la Terra compresa entre el nucli terrestre i la litosfera superficial. mantell de corriment Unitat rocosa encavalcant, laminar i de grans dimensions que ha estat desplaçada a gran [...]
|
|
80.
trencaglaç
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau concebuda per a trencar la capa de glaç que es forma a les mars gèlides i poder-hi navegar. [...]
|
coronar
1 1 v. tr. [LC] [PO] Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Aquisgrà.
1 2 v. tr. [LC] [PO] per ext. Coronar la virtut. Això el corona de glòria.
1 3 intr. pron. [PO] [LC] Coronar-se, algú, de glòria.
2 tr. [LC] [PO] Formar com una corona tot al voltant (d'alguna cosa), adornar-ne la part superior. Uns turons boscats coronen la vall. Els merlets que coronen la torre.
3 1 tr. [LC] [SP] Arribar (a dalt d'un lloc, a la part més alta d'un lloc). Coronar el cim.
3 2 [DE] coronar una posició Ocupar-la soldats.
3 3 tr. [LC] Completar, portar a perfecció. El fi corona l'obra. L'empresa fou coronada d'un èxit complet.
4 1 tr. [LC] [AGF] Tallar el brancam (d'un arbre).
4 2 tr. [AGF] Tallar la soca (d'un arbre) prop de terra per tal que tanyi.
5 intr. [LC] [MD] El fetus, deixar veure el cap en el moment del part.
6 intr. pron. [EI] Les dents d'una roda dentada, trencar-se o desgastar-se.