101.
cronograma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscripció, frase, vers, en què les lletres numerals que conté, reunides, expressen una data determinada. [...]
|
102.
metacronisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Error de cronologia que consisteix a atribuir a un fet una data posterior a la real. [...]
|
103.
hègira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Era islàmica, que comença l'any 622 dC, data en què Mahoma va fugir de la Meca. [...]
|
104.
sincronitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Assignar la mateixa data (a dos o més fets). Fer ésser síncrones (dues o més coses). [...]
|
105.
èxplicit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text breu posat al final d'un manuscrit o d'un incunable. L'autor consigna la data de composició a l'èxplicit. [...]
|
106.
impagat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No pagat. Document o efecte mercantil, l'obligació de pagament del qual no ha estat efectiva en la data del seu venciment. [...]
deduïble
![]() |
107.
bibliògraf bibliògrafa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en bibliografia. Persona que escriu sobre llibres, que tracta problemes referents a l'autor, la data d'impressió, la tipografia, les edicions, etc. [...]
|
108.
cronicó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text que té una estructura similar als annals, però amb el text corresponent a cada data més detallat i menys extens que una anotació de dietari. [...]
|
109.
lliurat lliurada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document. [...]
|
110.
colofó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies referents al llibre. En els manuscrits, indicació del nom de l'amanuense i la data i el lloc de la còpia. Petita vinyeta [...]
|