Resultats de la cerca frase exacta: 14

1. empal·lidir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir pàl·lid. Empal·lidir davant un perill, a la vista de l'enemic. S'acostava el dia, els estels empal·lidien. Fer tornar pàl·lid. La febre l'ha empal·lidit.  [...]
2. empal·lidir
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]
3. empal·lidir
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Esdevenir pàl·lid. [...]
4. empal·lidir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
5. esblaimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre (a alguna cosa) la seva coloració normal, fer esdevenir d'un color menys viu. La claror esblaimava la verdor del bosc. El cel s'esblaima clapat de boirines. Fer empal·lidir. La malaltia no esblaimà el seu rostre. La cara del tirà s'havia esblaimat de furor. Un color [...]
6. mudar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
govern. La serp ha mudat de pell. Anar a viure en un altre lloc. Aviat es mudaran al barri antic de Girona. mudar de pèl Canviar de condició. mudar de bandera Mudar de partit, d'opinió, etc. mudar de camisa Canviar de camisa. mudar de color a) Empal·lidir . mudar de color b) Enrojolar-se.  [...]
7. color
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. adj. Que té o presenta colors variats. M'agraden més les fotografies en color. Té un televisor en color. Les litografies impreses en color, en colors, són més alegres. Color rosat del rostre sa. Tenir bons colors, un color sa. perdre el color Empal·lidir . tornar-se de tots colors [o posar-se [...]
8. esblaimar-se
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Ciències de la salut
Empal·lidir, esblanqueir-se. [...]
9. palidecer (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: envejecer] empal·lidir, esblaimar-se pron, esblanqueir-se pron.  [...]
10. esblaimar-se
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 descolorirse, decolorarse. 2 [un color] perder intr. 3 [empal·lidir] palidecer intr.  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>