Resultats de la cerca frase exacta: 267
|
91.
engaltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltà l'arma, disparà i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envà) per augmentar-ne el [...]
|
|
92.
humeral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artèria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copó o la custòdia en presentar-la a l'adoració dels fidels o portar-la [...]
|
|
93.
directe -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
potent que el boxejador llança des de l'altura de l'espatlla, en línia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos. [...]
|
|
94.
dislocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaçar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oració de manera que, en aquells casos en què el constituent es pot [...]
|
|
95.
màniga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa. mànigues a lloure [o mànigues penjants] Mànigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braç. donar llargues mànigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa [...]
|
|
96.
ast
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de [...]
|
|
97.
espatlla i cuixa de cabrit confitades amb salsifís i patates
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
98.
girar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior. girar la cara a algú Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] a) Tombar-se d'esquena a algú. Girà espatlla i se n'anà. girar les espatlles [o girar espatlla] b) Fugir 1 . girar-se un [...]
|
|
99.
sarró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals estretes [...]
|
|
100.
dentat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc. [...]
|
