Resultats de la cerca frase exacta: 270
|
71.
espatlla de cabrit al forn amb verduretes
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
72.
espatlla de xai a l'estil de Castella
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
73.
espatlla de xai al forn amb patates
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
74.
espatlla ibčrica de gla tallada a mā
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
75.
espatlla o cuixa de cabrit al forn
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
76.
espatllar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Alterar el bon estat, el correcte funcionament, la bona marxa (d'algú o d'alguna cosa). Aixō espatlla la salut. Amb les teves imprudčncies espatllarās el negoci. La humitat va espatllar el rellotge. Em vaig espatllar la mā: no me'n puc servir. Tenim una rentadora que [...]
|
|
77.
beaces
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Alforja petita que porten a l'espatlla els mendicants, els pastors, etc. Alforja que hom posa sobre l'esquena d'una haveria. [...]
|
|
78.
palanquí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Llitera, especialment per a una sola persona, portada a l'espatlla de dos o quatre homes per mitjā d'unes vares horitzontals. [...]
māniga
|
|
79.
milfulls d'espatlla de xai i patata
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
80.
beca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Banda que es porta encreuada al pit d'espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de colˇlegial, de seminarista, etc. Ajut atorgat a un estudiant per facilitar-li totalment o parcialment el pagament dels estudis o la manutenciķ. Gorra, especialment la [...]
|
māniga
1 1 f. [LC] [ED] Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braį. Les mānigues d'una camisa, d'una americana, d'un sobretot. La māniga dreta. La māniga esquerra. Mānigues llargues, curtes. Arregussar-se les mānigues. Abaixar-se les mānigues. Una camisa sense mānigues.
1 2 [LC] anar en mānigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peįa de vestir les mānigues de la qual cobreixin les de la camisa.
1 3 [LC] mānigues a lloure [o mānigues penjants] Mānigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braį.
2 1 f. [LC] donar llargues mānigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.
2 2 [LC] ésser de la māniga ampla [o tenir la māniga ampla] Ésser excessivament indulgent amb les faltes d'altri o les prōpies.
2 3 [LC] ésser de la māniga estreta Ésser sever, escrupolķs.
2 4 [LC] fer mans i mānigues V. mā.
2 5 [LC] no tenir de quč fer mānigues No tenir de quč disposar en cas de necessitat.