Resultats de la cerca frase exacta: 267
|
81.
espatlla ibčrica de gla tallada a mā
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
82.
espatlla o cuixa de cabrit al forn
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
māniga
|
|
83.
espatllera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Peįa de l'armadura que cobria l'espatlla. Respatller 1 . Aparell gimnāstic en forma d'escala, fixat en una paret, que és usat en els exercicis de gimnāstica educativa i correctiva. Enreixat de filferro o de fusta per a sostenir una plantaciķ. [...]
|
|
84.
milfulls d'espatlla de xai i patata
Font
Diccionaris terminolōgics del TERMCAT
Ārea temātica
Alimentaciķ. Gastronomia
[...]
|
|
85.
acopar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Tancar, cloure, (allō que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mā s'acopā damunt la seva espatlla. Formar capįada o mata atapeīda. Acopar-se una col. Donar forma cōncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peįa de forma convexa. [...]
|
|
86.
engaltar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Apuntar (un fusell o una escopeta) recolzant-la a l'espatlla i acostant-hi la galta. Engaltā l'arma, disparā i l'ocell caigué mort. Ha tirat sense engaltar. Les diu sense engaltar i després sempre té problemes. Afegir obra (al parament d'un mur o envā) per augmentar-ne el [...]
|
|
87.
humeral
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Relatiu o pertanyent a l'húmer. Artčria humeral. Relatiu o pertanyent a l'espatlla. Ornament litúrgic que el sacerdot es posa a les espatlles i amb els extrems del qual es cobreix les mans per agafar el copķ o la custōdia en presentar-la a l'adoraciķ dels fidels o portar-la [...]
|
|
88.
directe -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
potent que el boxejador llanįa des de l'altura de l'espatlla, en línia recta contra l'objectiu i amb l'ajut de l'impuls del cos. [...]
|
|
89.
dislocar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
Treure (alguna cosa, especialment un os), del seu lloc. Amb les empentes, li han dislocat l'espatlla. S'ha dislocat un peu. Desplaįar (un constituent oracional) a la dreta o a l'esquerra de l'oraciķ de manera que, en aquells casos en quč el constituent es pot [...]
|
|
90.
māniga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a ediciķ)
de camisa Anar sense americana, gec o altra peįa de vestir les mānigues de la qual cobreixin les de la camisa. mānigues a lloure [o mānigues penjants] Mānigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braį. donar llargues mānigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa [...]
|
māniga
1 1 f. [LC] [ED] Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braį. Les mānigues d'una camisa, d'una americana, d'un sobretot. La māniga dreta. La māniga esquerra. Mānigues llargues, curtes. Arregussar-se les mānigues. Abaixar-se les mānigues. Una camisa sense mānigues.
1 2 [LC] anar en mānigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peįa de vestir les mānigues de la qual cobreixin les de la camisa.
1 3 [LC] mānigues a lloure [o mānigues penjants] Mānigues obertes i penjant des de l'espatlla, des de mig braį.
2 1 f. [LC] donar llargues mānigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.
2 2 [LC] ésser de la māniga ampla [o tenir la māniga ampla] Ésser excessivament indulgent amb les faltes d'altri o les prōpies.
2 3 [LC] ésser de la māniga estreta Ésser sever, escrupolķs.
2 4 [LC] fer mans i mānigues V. mā.
2 5 [LC] no tenir de quč fer mānigues No tenir de quč disposar en cas de necessitat.