[...]

 [...]

Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de [...]

 [...]

Girar-los enlaire de manera que no es vegi sinó la part blanca inferior. girar la cara a algú Defugir el seu salut, la seva escomesa. girar les espatlles [o girar espatlla] a) Tombar-se d'esquena a algú. Girà espatlla i se n'anà. girar les espatlles [o girar espatlla] b) Fugir 1 . girar-se un [...]

Bossa de pell que usen els pastors per a portar principalment el menjar. Bossa de pell, lona, etc., que hom duu penjada a l'espatlla per a usos diversos. Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles triangulars alabardades, flors petites i verdoses en panícules terminals estretes [...]

presenta dents d'angles més o menys aguts, s'aplica a una partició. Dentadura 1 . Tenir un bon dentat, un mal dentat. Perdre el dentat. Aquest menjar espatlla el dentat. Dentat de llet. Conjunt de les dents d'una serra, d'una roda dentada, etc.  [...]

Part posterior de certs objectes, especialment d'un canó i d'altres armes de foc, que, en l'escopeta i armes anàlogues, té una forma adequada per a recolzar-la sobre l'espatlla. Peça de carn de l'anca del bou o de la vedella. Vull dos talls de la culata. Part de [...]

contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats. Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers. Regió anatòmica dels equins situada entre el pit i l'espatlla. Alga bruna mediterrània de l'ordre de les fucals, amb [...]