Resultats de la cerca frase exacta: 749
|
111.
fetge de porc saltat amb all i julivert
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
112.
ressonància magnètica del fetge per a l'estudi de la càrrega de ferro
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
113.
biliverdina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pigment de color verd present en la bilis, el fetge, la melsa i la medul·la òssia d'alguns animals. [...]
|
|
114.
hepàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al fetge. Artèria hepàtica. Còlic hepàtic. Grogós, d'un color semblant al del fetge. Verd hepàtic. [...]
|
|
115.
apedregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar pedres (contra algú o alguna cosa). Cada dia una colla de nois apedrega els gossos. Lapidar . apedregar-se algú del fetge [o apedregar-se algú de la bufeta] Fer-se-li pedres o càlculs al fetge, a la bufeta. [...]
esbotzar
|
|
116.
hepatitis
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació del fetge. [...]
|
|
117.
cirrosi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia degenerativa i difusa d'un òrgan, especialment del fetge, que tendeix progressivament a la pèrdua de la seva funció. Cirrosi hepàtica. [...]
|
|
118.
fetjut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el fetge gros. [...]
|
|
119.
hepatòleg hepatòloga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialista en malalties del fetge. [...]
|
|
120.
hepatomegàlia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Augment del volum del fetge. [...]
|
esbotzar
1 v. tr. [LC] Fer que (alguna cosa) s'obri o es rompi cedint a una pressió exterior. S'ha assegut sobre el timbal i l'ha esbotzat. El bagul, no el vam poder obrir; el vam haver d'esbotzar.
2 v. intr. pron. [LC] Una cosa, rebentar-se per una pressió exterior. Del cop, la maleta es va esbotzar. La presa s'esbotzà per la pressió de l'aigua.
3 v. intr. pron. [LC] per ext. Esbotzar-se de riure.