Resultats de la cerca frase exacta: 728
|
151.
porta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camp. porta lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d'entrada i els de sortida es poden definir en termes d'operacions lògiques. Vena que condueix la sang al fetge. [...]
|
|
152.
sang
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
assedegat de sang. de sang i fetge loc. adj. En què predomina la violència, s'aplica als films, a les novel·les, als espectacles, etc. donar la sang per la pàtria Morir per ella. Molts donaren llur sang per la pàtria. Raça quant a l'herència física. Un cavall de pura sang, de mitja sang. Ésser [...]
|
|
153.
orella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase b) Trompeta 3 1 . orella de burro a) Gírgola 1 . orella de burro b) Trompeta 3 1 . orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill [...]
orella
|
|
154.
pedra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
robí són pedres precioses. pedra tallada Instrument prehistòric del paleolític fet amb sílex tallat d'una manera basta fent-ne saltar esquerdills. Càlcul 1 . Ha fet una pedra. Mal de pedra. no posar-se cap pedra al fetge Prendre-s'ho tot amb calma, no preocupar-se per res. Precipitació en [...]
|
|
155.
llengua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, isolades o en grups. llengua de vaca Fetge de vaca b). llengua de vedella Llengua de bou. llengua de Sant Pau Peix de la família dels soleids, d'uns 20 centímetres de llargada, amb quatre taques negres orlades de blanc, disposades simètricament, amb els dos ulls sobre el costat dret (Microchirus [...]
|
|
156.
terrina de fetge d'ànec amb cebetes glacejades i reducció de porto
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
157.
àcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per al procés de divisió cel·lular, és sintetitzada per les plantes i els bacteris i es troba abundantment en el fetge. àcid fòrmic Àcid de fórmula HCOOH, el més simple dels àcids orgànics, líquid incolor, d'olor picant i desagradable, tòxic, que hom troba en les ortigues i també en la suor [...]
|
|
158.
cor de filet de vedella amb fetge d'ànec i salsa de porto
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
159.
fetge d'ànec a la brasa amb poma caramel·litzada i coulis de gerds
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
160.
coca d'escalivada cruixent amb fetge d'ànec semicuit i amanida amb vinagreta de tòfona
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
orella
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Aparell auditiu format per un conjunt d'òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. L'orella interna. L'orella externa. Mal d'orella. Tapar-se les orelles per no sentir un soroll. No sentir-hi d'una orella. Ser sord d'una orella. Parlar a algú a l'orella, a cau d'orella.
1 2 f. [LC] [ZOA] [MD] Oïda 2 . Tenir l'orella dura, fina. Ser dur d'orella, fi d'orella. Un soroll que molesta l'orella. Tenir bona orella per a la música. Tenir orella.
2 1 f. [LC] arribar alguna cosa dita a orelles d'algú [o venir alguna cosa dita a orelles d'algú] Arribar a oïda seva.
2 2 [LC] fer orelles de marxant Fer el sord.
2 3 [LC] les parets tenen orelles Algú pot escoltar darrere la paret.
2 4 [LC] [MU] orella musical Orella apta per a la música.
2 5 [LC] donar orella a ) Escoltar 1 .
2 5 [LC] donar orella b ) Escoltar favorablement.
2 6 [LC] tenir les orelles a cal ferrer Entendre o sentir malament allò que s'ha dit.
3 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Part externa de l'òrgan de l'oïda. Tenir les orelles llargues, de pàmpol. Tenir les orelles foradades.
3 2 [LC] veure's les orelles Començar a sentir-se fort, salvat, etc., després d'una malaltia, d'una situació difícil.
4 1 f. [LC] Peça a la vora de la galleda on es fixa l'ansa.
4 2 f. [LC] Orelló .
5 1 f. [EI] Apèndix d'un objecte que serveix per a agafar-lo o per a subjectar-lo.
5 2 f. [IMF] Apèndix sortint i encorbat cap a dins, situat al capdamunt dels dos costats del respatller d'algunes butaques, que serveix per a recolzar-hi el cap.
5 3 f. [IMI] Porció de pell que surt a un i altre costat d'algunes sabates per ajustar-les a l'empenya del peu.
5 4 f. [TRA] Porció lateral de la boca d'una botavara.
6 f. [LC] orella de gat a ) Cosa extremament prima.
6 [LC] orella de gat b ) Panna de suro tan prima que no serveix per a fer taps.
7 1 f. [BOB] Trompeta 3 1 .
7 2 [BOB] [LC] orella d'ase a ) Bolet de l'ordre de les pezizals, d'aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica ).
7 2 [BOB] orella d'ase b ) Trompeta 3 1 .
7 3 [BOB] orella de burro a ) Gírgola 1 .
7 3 [BOB] orella de burro b ) Trompeta 3 1 .
7 4 [BOB] orella de castanyer Fetge de vaca b).
7 5 [LC] [BOB] orella de conill Tassa de bruc.
7 6 [LC] [BOB] orella de gat Bolet de tardor de l'ordre de les pezizals, comestible quan és cuit, de barret blanc, en forma de sella de muntar, i cama també blanca, amb solcs longitudinals (Helvella crispa ).
7 7 [BOB] orella de gat de peu llis Moraga elàstica.
7 8 [LC] [BOB] orella de Judes Bolet del grup dels basidiomicets, de cos fructífer gelatinós, comestible poc apreciat, que viu sobre troncs i branques morts o debilitats, especialment de sureres i saücs (Auricularia auricula-judae ).
7 9 [BOB] orella de rata a ) Orella de gat.
7 9 [BOB] orella de rata b ) Orella de Judes.
7 10 [BOB] orella de ruc Trompeta 3 1 .
7 11 [BOB] orella fosca Bolet de la classe dels ascomicets, amb aspecte de cassoleta bruna oberta pel costat (Otidea cochleata ).
7 12 f. pl. [BOB] [LC] Gírgola 1 .
8 1 f. [LC] [BOS] orella de llebre Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles oblongues coriàcies, amb nervis molt prominents, i flors grogues, en umbel·les al cap d'una tija flexuosa ramificada, que es fa a les clarianes de bosc i a les pastures del Mediterrani occidental (Bupleurum rigidum ).
8 2 [LC] [BOS] [MD] orella d'os Herba de la família de les gesneriàcies, amb una roseta de fulles ovades, crenades, de superfície rugosa, piloses per sobre i densament cobertes de pèls ferruginosos per sota, i amb flors morades, amb el centre groc, que es fa a les roques calcàries ombrívoles dels Pirineus i altres muntanyes, i és emprada popularment com a remei pectoral (Ramonda myconi ).
8 3 [LC] [BOS] orella de rata a ) Melcoratge .
8 3 [BOS] orella de rata b ) Pelosella .
9 f. [ZOI] orella de mar [o orella de rei] Mol·lusc gastròpode, amb la conquilla amb un forat per on surten els tentacles, que és buscat per a obtenir-ne el nacre (Haliotis tuberculata ).