Resultats de la cerca frase exacta: 735
|
151.
cec cega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cec hepàtic Bossa del budell embrionari a partir de la qual es desenvolupa el fetge. [...]
|
|
152.
fetge d'ànec amb porto i confitura de fruites del bosc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
153.
verduretes i bolets saltats amb fetge d'ànec a la brasa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
154.
oca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fetge i les plomes (Anser anser). oca d'Egipte Ocell de la família dels anàtids, que viu a l'Àfrica (Alopochen aegyptiacus). oca de bec curt Ocell de la família dels anàtids, de bec rosat i negrós (Anser brachyrhynchos). oca de collar Ocell de la família dels anàtids, de plomatge negre i [...]
|
|
155.
terrina de fetge d'ànec amb cebetes glacejades i reducció de porto
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
156.
oli
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Greix de procedència animal o vegetal, líquid a la temperatura de 20 °C. Oli de cacauet, de soia, de sèsam, de gira-sol, de blat de moro. Oli de ricí, d'ametlles dolces, d'eucaliptus. Oli de fetge de bacallà. oli de cedre Oli extret, per destil·lació, del duramen de diverses coníferes [...]
|
|
157.
tirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'estany. Tirar una carta a la bústia, al correu. Tirar els daus. Tirar una sota, un as. no tirar-se pedres al fetge Tenir el fetge gros. tirant curt loc. adv. Pel cap baix. tirant llarg loc. adv. Pel cap alt. tirar a mar Llençar 1 . tirar a terra Fer caure a terra. D'una empenta em va tirar a terra [...]
|
|
158.
porta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
camp. porta lògica Circuit electrònic en què les relacions entre els valors d'entrada i els de sortida es poden definir en termes d'operacions lògiques. Vena que condueix la sang al fetge. [...]
|
|
159.
sang
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
assedegat de sang. de sang i fetge loc. adj. En què predomina la violència, s'aplica als films, a les novel·les, als espectacles, etc. donar la sang per la pàtria Morir per ella. Molts donaren llur sang per la pàtria. Raça quant a l'herència física. Un cavall de pura sang, de mitja sang. Ésser [...]
sang
|
|
160.
cor de filet de vedella amb fetge d'ànec i salsa de porto
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
sang
1 1 f. [MD] [ZOA] [BI] Líquid que forma part del medi intern del cos, constituït pel plasma i pels elements cel·lulars, com ara eritròcits, leucòcits i plaquetes. La circulació de la sang. Transformació de la sang. Vermell com la sang. Rajar sang d'una ferida. Treure sang pel nas. Tenir una gran pèrdua de sang. Pujar-li a algú la sang o les sangs al cap.
1 2 f. [LC] per ext. Per convèncer-lo, per fer-li-ho entendre, etc., vaig haver de suar sang.
1 3 [MD] sang adusta Sang pobra en sèrum.
1 4 [LC] [ZOA] [MD] sang arterial Sang oxigenada i purificada que circula per les artèries i arriba als capil·lars de tot l'organisme.
1 5 [MD] [BI] sang calenta Sang dels animals homeoterms.
1 6 [MD] [BI] sang freda Sang dels animals peciloterms.
1 7 [ZOA] [MD] sang venosa Sang que ha perdut oxigen i circula per les venes provinent dels capil·lars i carregada d'anhídrid carbònic.
1 8 [LC] sang viva Sang que raja d'una ferida.
2 1 f. [LC] Temperament, estat d'ànim, de la persona. En sentir aquells insults, la sang se'ns alterava.
2 2 [LC] a sang calenta loc. adv. Seguint l'impuls de la passió, sense reflexionar.
2 3 [LC] a sang freda loc. adv. Conscientment, premeditadament.
2 4 [LC] no tenir sang a les venes Ésser excessivament plàcid, mancar d'energia. Per a no tornar-s'hi calia no tenir sang a les venes.
2 5 [LC] sang calenta Apassionament, irascibilitat. Tenir sang calenta. Ser de sang calenta.
2 6 [LC] sang freda Possessió de si mateix davant allò que ens pot irritar, exaltar, fer perdre la serenitat, esglaiar, etc. Tenir sang freda. No perdre la sang freda.
2 7 [LC] tenir les sangs calentes Tenir un caràcter ardent.
2 8 [LC] tenir mala sang Tenir mals sentiments, no tenir pietat.
2 9 [LC] tenir sang d'aigua [o tenir sang d'orxata] No tenir vigor, ésser passiu.
3 1 f. [LC] Vessament de sang. Fer-se sang amb una punxa. Si no els descompartiu, hi haurà sang.
3 2 [LC] córrer la sang Haver-hi molts morts. Aquells dies va córrer la sang pels carrers.
3 3 [LC] fer sang a algú Ferir-lo.
3 4 [LC] no arribar la sang al riu Una baralla o un incident d'aparença molt greu no tenir conseqüències tràgiques.
4 1 f. [LC] Pèrdua violenta de la vida. Un tal ultratge no podia ésser rentat sinó amb la sang. La sang innocent crida venjança. L'Església envigorida per la sang dels màrtirs. Un tirà assedegat de sang.
4 2 [LC] de sang i fetge loc. adj. En què predomina la violència, s'aplica als films, a les novel·les, als espectacles, etc.
4 3 [LC] donar la sang per la pàtria Morir per ella. Molts donaren llur sang per la pàtria.
5 1 f. [LC] [AGR] [HIG] Raça quant a l'herència física. Un cavall de pura sang, de mitja sang. Ésser de sang noble, de sang blava. Ser d'alta sang. Lligams de sang. Un individu de sang mesclada.
5 2 f. [LC] [HIG] Lligam de parentiu entre els descendents d'un mateix avantpassat. La sang no es torna mai aigua. No pogué resistir a la veu de la sang. La sang sempre tira.
6 f. [LC] [QU] [MD] [BOS] sang de drago Resina de color vermell o rogenc, que s'obté dels fruits de la palmera enfiladissa asiàtica Daemonorops draco i del tronc del drago o d'altres plantes del gènere Dracaena , emprada per a vernissos i pintures i, antigament, en medicina.
7 [AF] a sang loc. adv. Al marge de la pàgina. Un gravat a sang.