Resultats de la cerca frase exacta: 735
|
161.
fetge d'ànec a la brasa amb poma caramel·litzada i coulis de gerds
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
162.
orella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, d'aspecte similar a una cassoleta però amb els apotecis en forma de copa irregular i oberts lateralment, lleugerament pedunculats (Otidea onotica). orella d'ase b) Trompeta 3 1 . orella de burro a) Gírgola 1 . orella de burro b) Trompeta 3 1 . orella de castanyer Fetge de vaca b). orella de conill [...]
|
|
163.
pedra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
robí són pedres precioses. pedra tallada Instrument prehistòric del paleolític fet amb sílex tallat d'una manera basta fent-ne saltar esquerdills. Càlcul 1 . Ha fet una pedra. Mal de pedra. no posar-se cap pedra al fetge Prendre-s'ho tot amb calma, no preocupar-se per res. Precipitació en [...]
|
|
164.
llengua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, isolades o en grups. llengua de vaca Fetge de vaca b). llengua de vedella Llengua de bou. llengua de Sant Pau Peix de la família dels soleids, d'uns 20 centímetres de llargada, amb quatre taques negres orlades de blanc, disposades simètricament, amb els dos ulls sobre el costat dret (Microchirus [...]
llengua
|
|
165.
àcid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per al procés de divisió cel·lular, és sintetitzada per les plantes i els bacteris i es troba abundantment en el fetge. àcid fòrmic Àcid de fórmula HCOOH, el més simple dels àcids orgànics, líquid incolor, d'olor picant i desagradable, tòxic, que hom troba en les ortigues i també en la suor [...]
|
|
166.
coca d'escalivada cruixent amb fetge d'ànec semicuit i amanida amb vinagreta de tòfona
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
167.
suprema de fetge d'ànec a la planxa amb pomes saltades i oli de vainilla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
168.
fetge d'ànec semicuit amb torrada de pa de blat de moro i melmelada de figues
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
169.
filet de vedella a la brasa amb fetge d'ànec i reducció de vinagre de xerès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
170.
trinxat de peus de porc i fetge d'ànec amb xips de carxofes amb pebre negre
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
llengua
1 1 f. [LC] [ZOA] [MD] Òrgan musculós dels vertebrats, molt mòbil, revestit d'un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, que serveix com a òrgan del gust i com a òrgan principal de la deglució, la succió, la masticació i l'articulació de sons. La punta de la llengua. Ensenyar la llengua al metge. Treure la llengua. Fer petar la llengua. Va arribar corrent, amb un pam de llengua a fora. Comprar, menjar, una llengua de porc, de bou.
1 2 [LC] [MD] tenir la llengua carregada [o la llengua bruta, o la llengua blanca] Tenir-la recoberta d'una capa blanca, groguenca, indici d'un estat morbós del tub digestiu.
1 3 [LC] [MD] tenir la llengua espessa [o la llengua pastosa] Tenir-la recoberta d'una mucositat espessa.
1 4 [LC] tenir la llengua lligada Tenir un motiu que no permet de dir una cosa.
2 1 f. [LC] Llengua considerada com l'agent principal de la paraula, ús de la llengua en parlar. Fer córrer la llengua. Moderar, frenar, la llengua. Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua. Només parla ell, sembla que hagi menjat llengua!
2 2 [LC] anar-se'n de la llengua Anar-se'n de la boca.
2 3 [LC] mala llengua [o llengua d'escorpí, o llengua d'escurçó, o llengua serpentina, o llengua verinosa, o llengua viperina] Propensió a la maldiença. Té una mala llengua incorregible: malparla de tothom.
2 4 [LC] mala llengua Persona maldient. No facis cas del que diu: és una mala llengua. Males llengües diuen que ho ha fet ella.
2 5 [LC] tenir llengua a algú No intimidar-se davant d'algú.
2 6 [LC] tenir molta llengua algú Dir més que no farà, parlar més que no deuria, no callar per desvergonyiment, irreverència, etc.
2 7 [LC] anar a llengües de la gent Ésser objecte de comentaris maldients.
2 8 f. [LC] Informació que hom dona o rep sobre alguna cosa. Donar llengua d'alguna cosa a algú. Tenir, haver, llengua d'alguna cosa.
3 1 f. [LC] Cosa que per la seva forma recorda la llengua. Una llengua de foc.
3 2 [GL] llengua de glacera Part de la glacera de tipus alpí que s'inicia en el circ glacial i acaba en zones a les quals la velocitat d'avançament resta compensada per la velocitat de fusió del glaç.
3 3 [LC] [GL] llengua de terra Promontori sedimentari pla, estret i llarg que avança endins del mar, d'un llac, etc.
3 4 [LC] [GL] llengua glacial Llengua de glacera.
4 f. [HIH] Circumscripció territorial que formava part de la jurisdicció de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
5 1 f. [LC] [FL] Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació. La llengua pàtria, nacional. La llengua catalana. Les llengües neollatines.
5 2 f. [FL] Conjunt de regles subjacents a tot acte de parla, que afecta els diversos components d'un sistema lingüístic.
5 3 [FL] llengua artificial Sistema de signes comunicatius elaborat per convenció deliberada.
5 4 [FL] llengua franca Llengua que és una barreja de dues o més llengües i en la qual s'entenen els naturals de pobles distints.
5 5 [FL] llengua materna Llengua adquirida d'una manera natural al llarg de la infància.
5 6 [LC] [FL] llengua morta Llengua que ja no es parla.
5 7 [LC] [FL] llengua vehicular Llengua de comunicació entre parlants de llengües maternes diferents.
5 8 [LC] [FL] llengua viva Llengua que encara es parla.
5 9 [LC] [FL] llengua aglutinant [o llengua aglomerant] Llengua en què l'estructura dels mots està formada per elements morfològics, fàcilment separables, que mantenen llur significació i llur individualitat.
5 10 [FL] llengua aïllant Llengua en què els elements relacionals i els elements significants constitueixen mots distints.
5 11 [FL] llengua amalgamant Llengua flexiva.
5 12 [LC] [FL] llengua analítica Llengua que expressa les funcions morfosintàctiques per mitjà de l'ordre de mots o per l'ús de mots independents.
5 13 [FL] llengua ergativa Llengua que es caracteritza morfològicament per la possessió del cas ergatiu i sintàcticament per l'existència de construccions ergatives.
5 14 [LC] [FL] llengua flexiva Llengua en què els mots no es poden analitzar en elements morfològics fàcilment aïllables i en què una mateixa categoria gramatical pot ésser expressada per diferents elements. El llatí és una llengua flexiva.
5 15 [FL] llengua polisintètica Llengua en què les funcions morfosintàctiques s'expressen per mitjà d'un sol mot que aglutina una gran quantitat d'elements semàntics i de relacions gramaticals.
5 16 [LC] [FL] llengua sintètica Llengua flexiva.
5 17 [LC] [FL] llengua tonal Llengua que fa ús distintiu del to lèxic.
6 1 f. [FL] llengua d'oc Occità 2 1 .
6 2 [LC] [FL] llengües hispàniques Llengües romàniques parlades al territori de l'antiga Hispània.
6 3 [FL] [LC] llengües romàniques Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc.
7 1 f. [FL] Llenguatge propi d'una època, d'un estament, de certes matèries. La llengua de la prosa.
7 2 [FL] llengua d'ús Llengua col·loquial.
7 3 [FL] llengua estàndard Estàndard 4 .
7 4 [FL] [FLL] llengua literària Llengua que s'usa en escriure, amb una tendència a la unitat i a l'elevació respecte al llenguatge quotidià.
8 1 f. [BOS] llengua bovina a ) Paradella mollerosa.
8 1 [BOS] llengua bovina b ) Buglossa .
8 2 [BOS] llengua d'oca Espiga d'aigua.
8 3 [LC] [BOS] llengua de bou Herba de la família de les boraginàcies, tota ella híspida, de tiges dretes puntejades de negre, fulles oblongues o lanceolades, flors de color variable entre el blau i el porpra, amplament tubuloses i amb els estams molt sortints, freqüent en prats secs i vores de camins (Echium vulgare ).
8 4 [BOS] llengua de ca Planta de la família de les boraginàcies, tomentosa i d'un verd grisenc, de fulles oblongues, les superiors semiamplexicaules, flors d'un blau brut amb venes violeta i fruit format per quatre mericarpis coberts d'agullons, que es fa en herbassars nitròfils (Cynoglossum creticum ).
8 5 [BOS] [AGA] llengua de cavall a ) Galzeran major.
8 5 [BOS] [AGA] llengua de cavall b ) Espiga d'aigua.
8 6 [BOI] llengua de cérvol Falguera de l'ordre de les asplenials, de fulla entera, amb sorus bruns allargats, a banda i banda del nervi (Asplenium scolopendrium ).
8 7 [BOS] llengua de frare Cugot .
8 8 [BOS] llengua de moixó Passacamins .
8 9 [BOI] llengua de serp Falguera de l'ordre de les ofioglossals, formada per una part aplanada, lanceolada, i una espiga d'esporangis (Ophioglossum vulgatum ).
8 10 [LC] [BOS] llengua de vaca Buglossa .
8 11 [BOS] llengua rodona Aristolòquia .
9 1 f. [BOB] llengua de bou Bolet del grup dels basidiomicets afil·loforats, de barret carnós, irregular, de color blanquinós o groc pàl·lid, amb agulletes (Hydnum repandum i espècies afins).
9 2 [BOB] llengua de bou blanca Llengua de bou de color blanc i carn fràgil, que viu preferentment en pinedes càlides (Hydnum albidum ).
9 3 [BOB] llengua de bou vermellosa Bolet d'agulles rufescent.
9 4 [BOB] llengua de terra Bolet dels gèneres Trichoglossum i Geoglossum , del grup dels ascomicets, que es caracteritza per tenir fructificacions erectes i negroses en forma de llengua o de maça, que surten de terra, isolades o en grups.
9 5 [BOB] llengua de vaca Fetge de vaca b).
9 6 [LC] [BOB] llengua de vedella Llengua de bou.
10 1 f. [LC] [ZOP] llengua de Sant Pau Peix de la família dels soleids, d'uns 20 centímetres de llargada, amb quatre taques negres orlades de blanc, disposades simètricament, amb els dos ulls sobre el costat dret (Microchirus ocellatus ).
10 2 [ZOP] llengua de bacallà Peix de la família dels gàdids, de cos molt allargat, que pot atènyer 180 centímetres de llargada, de color bru verdós, amb dues aletes dorsals i una de ventral, que viu en aigües profundes i és molt poc freqüent (Molva molva ).