Resultats de la cerca frase exacta: 180
|
161.
IS-136
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
duals a 800 i 1.900 MHz, possibilitat de funcionar en entorns de microcel·les com a PBX i major temps d'espera gràcies a funcions d'estalvi de bateria. També és conegut amb el nom de TDMA ja que utilitza aquest mecanisme d'accés múltiple o de D-AMPS. [...]
|
|
162.
arrancar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tecnol [empezar a funcionar] engegar-se pron. El motor no arranca, el motor no s'engega. 10 [tener origen] arrencar, néixer. 11 [con un infinitivo] arrencar, posar-se pron, llançar-se pron. Arrancó a correr, arrencà a córrer. 12 [a reír, a llorar] esclatar, esclafir, rompre. v pron 13 [empezar [...]
|
|
163.
servir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
puedo servirle (o serle útil)?8 [fer funcionar] servir. Servir un canó, servir un cañón. 9 jocs servir, seguir el palo. 10 per a servir-vos para servirle (o para servir a usted). 11 servir la pilota (o servir) esport [tennis, etc] servir. 12 servir la pilota (o servir) esport [futbol] sacar. v [...]
|
|
164.
guanà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es van incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els guanàs. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels guanàs i dels altres grups mascoys. Actualment, més [...]
|
|
165.
sanapanà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es va incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els sanapanàs. En aquella època molts sanapanàs vivien a prop de ports, especialment a Puerto Pinasco i Puerto Casado. El contacte amb [...]
|
|
166.
fi 3
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa. Una balança fina, una balanza precisa. 6 [astut, agut, hàbil] fino -na. Una ironia fina, una ironía fina. Una intel·ligència fina, una inteligencia fina. 7 [usat adverbialment] fino, finamente adv, con finura. Treballa molt fi, trabaja muy fino. 8 anar fi funcionar bien. Darrerament el meu [...]
|
|
167.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[entrar en joc] ir. Hi vaig amb cent euros, voy con cien euros. 7 [fer de cos] hacer de vientre, evacuar. Va molt sovint, hace de vientre muy a menudo. 8 [funcionar] ir, funcionar, andar. El cor no li va, el corazón ya no le funciona. El negoci va malament, el negocio va mal. 9 [indicar el preu [...]
v intr 1 [moure's en una direcció] ir. Anar endavant, endarrere, ir hacia (o para) adelante, atrás. 2 [moure's cap a un indret que no és ací ni aquí] ir. Anar a la ciutat, al cinema, a casa, ir a la ciudad, al cine, a casa. 3 [ésser portat a atènyer un fi] ir, llegar. Anirà lluny, aquest xicot, irá lejos este muchacho. 4 [moure's indicant la circumstància] ir. Anar per una drecera, ir por un atajo. Anar amb cotxe, ir en coche. Anar a les palpentes, ir a tientas. 5 [posar en joc] ir, apostar tr. Van cinquanta euros que no ho aconsegueixes, van cincuenta euros a que no lo consigues. 6 [entrar en joc] ir. Hi vaig amb cent euros, voy con cien euros. 7 [fer de cos] hacer de vientre, evacuar. Va molt sovint, hace de vientre muy a menudo. 8 [funcionar] ir, funcionar, andar. El cor no li va, el corazón ya no le funciona. El negoci va malament, el negocio va mal. 9 [indicar el preu d'una mercaderia] estar. A quant van els pèsols?, ¿a cuánto están los guisantes? 10 [anar vestit] ir. Anar mudat, descalç, nu, ir arreglado, descalzo, desnudo. 11 [seguit de gerundi] [continuïtat d'una acció] ir. Els malalts van millorant, los enfermos van mejorando. 12 [escaure] ir, sentar. Aquest abric no li va gens bé, este abrigo no le va nada bien. Aquest paper li va com anell al dit, este papel le va como anillo al dedo. 13 [tenir en un indret determinat] ir. Les fitxes van al calaix de dalt, las fichas van en el cajón de arriba. 14 [conduir] ir, llevar. La carretera que va a Osca, la carretera que va a Huesca. 15 [estendre's d'un punt a un altre] ir, extenderse pron. El carrer que va d'aquí a casa, la calle que va de aquí a casa. 16 [amb en] [haver-hi diferència] ir. De vuit a dotze en van quatre, de ocho a doce van cuatro. 17 [auxiliar dels temps perifràstics perfet d'indicatiu, pretèrit anterior i perfet de subjuntiu] [no se traduce]. Va comprar, compró. Així que vam haver acabat..., así que terminamos... 18 anar a [amb inf] ir a, disponerse a. Va anar a dir-ho al seu pare, fue a decírselo a su padre. 19 anar a (o per) ir a, estar a punto de. Anava a caure, estaba a punto de caer. 20 anar a comprar ir de compras. 21 anar a la seva ir a lo suyo. 22 anar a menys [descendir de posició social] venir a menos. 23 anar ample fig [ésser superior a les aptituds d'algú] venir ancho. 24 anar amunt i avall andar arriba y abajo, ir de un sitio a otro, ir (o andar) de la Ceca a la Meca (o de Herodes a Pilatos). 25 anar d'ací d'allà andar de acá para allá. 26 anar darrere (o al darrere) andar (o ir) detrás (o tras). 27 anar de poc com (o que) (o anar de res com [o que]) [faltar-se'n poc] estar a punto de, faltar poco para, faltar un pelo para fam. Ha anat de poc com no s'estimba, ha estado a punto de despeñarse. 28 anar fent (o tirant) ir tirando. 29 anar i venir [moure's en direccions contràries] ir y venir, ir de acá para allá. 30 anar llarg (o per llarg) ir para largo, haber para rato. 31 aniríem bé! ¡estaríamos apañados! 32 anar pels [edat] andar por los. Va pels cinquanta, anda por los cincuenta. 33 com anem (o com va, o com va això)? fam [en una salutació] ¿qué tal?, ¿qué hay?, ¿cómo te (o le, etc) va? 34 com més va més (o menys) [com més temps transcorre] cada vez (o día) más (o menos). 35 com més va millor (o pitjor) cada vez mejor (o peor). 36 fer anar [bellugar] mover. Fer anar els braços, mover los brazos. 37 no anar enlloc [no ésser bo per a res] no servir para nada, no conducir a nada. 38 què hi va! ¡cuánto va! 39 va com va depende. 40 va! ¡ya! Llestos!, va!, ¡listos!, ¡ya! 41 va! (o ves!) [fuig!] ¡anda!, ¡venga!, ¡quita! Va, home, va!, ¡quita, hombre! 42 vaja! [disgust, desil·lusió, protesta] ¡vaya!, ¡anda!, ¡ostras! Vaja, ja no en queden!, ¡vaya, ya no queda ninguno! 
|
|
168.
oració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
sintàctica flexible amb el verb com a constituent bàsic, que compendia les diverses categories gramaticals en una supracategoria susceptible de funcionar com a categoria nominal, adjectival, adverbial o connectiva per formar oracions compostes o seqüències d'oracions, segons els imperatius textuals i [...]
|
|
169.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del carrer, siempre me para en mitad de la calle. 7 [posar en disposició de funcionar] poner. 8 poner, tender. Parar un parany, poner (o tender) una trampa. Parar un cep, poner un cepo. 9 poner. Parar taula (o la taula), poner la mesa. 10 poner, instalar. Parar un llit al menjador, poner (o [...]
|
|
170.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
d'arribar? ¿qué horas son esas de llegar?13 a l'hora a la hora. No arribarem pas a l'hora, no llegaremos a la hora. 14 a l'hora en punt a la hora en punto. 15 anar a l'hora [un rellotge] ir bien. 16 anar a l'hora fig [funcionar] marchar, ir, funcionar. Nois, això no va a l'hora, chicos, esto [...]
|
v intr
1 [moure's en una direcció] ir. Anar endavant, endarrere, ir hacia (o para) adelante, atrás.
2 [moure's cap a un indret que no és ací ni aquí] ir. Anar a la ciutat, al cinema, a casa, ir a la ciudad, al cine, a casa.
3 [ésser portat a atènyer un fi] ir, llegar. Anirà lluny, aquest xicot, irá lejos este muchacho.
4 [moure's indicant la circumstància] ir. Anar per una drecera, ir por un atajo. Anar amb cotxe, ir en coche. Anar a les palpentes, ir a tientas.
5 [posar en joc] ir, apostar tr. Van cinquanta euros que no ho aconsegueixes, van cincuenta euros a que no lo consigues.
6 [entrar en joc] ir. Hi vaig amb cent euros, voy con cien euros.
7 [fer de cos] hacer de vientre, evacuar. Va molt sovint, hace de vientre muy a menudo.
8 [funcionar] ir, funcionar, andar. El cor no li va, el corazón ya no le funciona. El negoci va malament, el negocio va mal.
9 [indicar el preu d'una mercaderia] estar. A quant van els pèsols?, ¿a cuánto están los guisantes?
10 [anar vestit] ir. Anar mudat, descalç, nu, ir arreglado, descalzo, desnudo.
11 [seguit de gerundi] [continuïtat d'una acció] ir. Els malalts van millorant, los enfermos van mejorando.
12 [escaure] ir, sentar. Aquest abric no li va gens bé, este abrigo no le va nada bien. Aquest paper li va com anell al dit, este papel le va como anillo al dedo.
13 [tenir en un indret determinat] ir. Les fitxes van al calaix de dalt, las fichas van en el cajón de arriba.
14 [conduir] ir, llevar. La carretera que va a Osca, la carretera que va a Huesca.
15 [estendre's d'un punt a un altre] ir, extenderse pron. El carrer que va d'aquí a casa, la calle que va de aquí a casa.
16 [amb en] [haver-hi diferència] ir. De vuit a dotze en van quatre, de ocho a doce van cuatro.
17 [auxiliar dels temps perifràstics perfet d'indicatiu, pretèrit anterior i perfet de subjuntiu] [no se traduce]. Va comprar, compró. Així que vam haver acabat..., así que terminamos...
18 anar a [amb inf] ir a, disponerse a. Va anar a dir-ho al seu pare, fue a decírselo a su padre.
19 anar a (o per) ir a, estar a punto de. Anava a caure, estaba a punto de caer.
20 anar a comprar ir de compras.
21 anar a la seva ir a lo suyo.
22 anar a menys [descendir de posició social] venir a menos.
23 anar ample fig [ésser superior a les aptituds d'algú] venir ancho.
24 anar amunt i avall andar arriba y abajo, ir de un sitio a otro, ir (o andar) de la Ceca a la Meca (o de Herodes a Pilatos).
25 anar d'ací d'allà andar de acá para allá.
26 anar darrere (o al darrere) andar (o ir) detrás (o tras).
27 anar de poc com (o que) (o anar de res com [o que]) [faltar-se'n poc] estar a punto de, faltar poco para, faltar un pelo para fam. Ha anat de poc com no s'estimba, ha estado a punto de despeñarse.
28 anar fent (o tirant) ir tirando.
29 anar i venir [moure's en direccions contràries] ir y venir, ir de acá para allá.
30 anar llarg (o per llarg) ir para largo, haber para rato.
31 aniríem bé! ¡estaríamos apañados!
32 anar pels [edat] andar por los. Va pels cinquanta, anda por los cincuenta.
33 com anem (o com va, o com va això)? fam [en una salutació] ¿qué tal?, ¿qué hay?, ¿cómo te (o le, etc) va?
34 com més va més (o menys) [com més temps transcorre] cada vez (o día) más (o menos).
35 com més va millor (o pitjor) cada vez mejor (o peor).
36 fer anar [bellugar] mover. Fer anar els braços, mover los brazos.
37 no anar enlloc [no ésser bo per a res] no servir para nada, no conducir a nada.
38 què hi va! ¡cuánto va!
39 va com va depende.
40 va! ¡ya! Llestos!, va!, ¡listos!, ¡ya!
41 va! (o ves!) [fuig!] ¡anda!, ¡venga!, ¡quita! Va, home, va!, ¡quita, hombre!
42 vaja! [disgust, desil·lusió, protesta] ¡vaya!, ¡anda!, ¡ostras! Vaja, ja no en queden!, ¡vaya, ya no queda ninguno!