Resultats de la cerca frase exacta: 44

Diccionari de la llengua catalana
31. treballar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treballar privadament. Funcionar, actuar, esforçar-se, amb alguna finalitat, en benefici d'algú. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap. La naturalesa treballa a vèncer la malaltia. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia. Fer [...]
32. armar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
damunt moltes armes, anar molt armat. Posar en armes. Armaren cinquanta mil homes. Prendre les armes. Tots s'armaren per defensar la contrada contra l'enemic. Amarinar . Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.), per posar-lo en disposició de funcionar [...]
33. maniobra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie de moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina. La maniobra del canó. Art o tècnica de manejar les naus mitjançant les veles, les màquines, el timó, l'àncora, les amarres, etc. Operació necessària per a posar en moviment una nau, ancorar-la, canviar-ne la direcció [...]
34. rodar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. M'ha caigut la bossa i ha rodat fins a la porta. rodar el cap a algú a) Algú, veure els objectes com si donessin voltes al voltant seu. rodar el cap a algú b) per ext. Em dieu tantes coses d'un plegat, que em feu rodar el cap. Fer rodar. Rodar el torn, la sínia. rodar un motor Fer-lo funcionar a [...]
35. fregar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
calaix, no funcionar prou bé perquè toca d'un lloc o altre. Tocar, passant, la superfície (d'alguna cosa). L'avió ha passat gairebé fregant la teulada. Sotmetre (alguna cosa) a l'acció d'una altra que es fa moure sobre la seva superfície amb pressió i fricció. Fregar un [...]
36. morir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, conformat. morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc. morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant. morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte. Cessar d'ésser, de funcionar. Costums [...]
37. servir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) un avantatge amb la pròpia intervenció. Servir algú els seus amics amb gran zel. En què puc servir-te? En fórmules de cortesia, estar a disposició (d'algú). —Com us dieu? —Joan, per a servir-vos. Fer funcionar, posar en disposició d'ésser usat. Els soldats que serveixen un [...]
38. dur 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pa dur: no n'hi ha de tou. La part dura del paladar. Palpant, trobàvem una cosa dura, com un os. anar dur Fer els excrements durs. Que oposa resistència a funcionar. El canvi de marxes va molt dur. Difícil d'impressionar, d'influir. Tenir l'orella dura, ésser dur [...]
39. parar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
40. cop 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cop de sang [o de cop de sangs] Apoplexia, erupció, inflamació de la pell, que popularment s'atribueix a una afluència sobtada de la sang. cop de sol Insolació 2 . Moviment repetit que s'imprimeix a certs instruments en fer-los funcionar, que comporta una operació breu, ràpida. Donar un [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>