121.
Apostrofació davant de mots a final de ratlla
Font
Fitxes de l'Optimot
que s'escriuen amb una essa inicial seguida d'una consonant, en el cas que s'hagin d'apostrofar, no es parteixen de manera que quedi la essa a final de ratlla i la resta de la paraula a la ratlla de sota. S'aconsella fer la partició de la manera següent:
Van interpretar l'Sta-
bat Mater de [...]
|
122.
Noms dels subapartats de l'escrit de proposició de prova
Font
Fitxes de l'Optimot
Els noms dels subapartats de l'escrit de proposició de prova habitualment comencen amb adjectius com ara documental, testifical o pericial cal·ligràfica, que poden tenir com a antecedent tant proves com mitjans de prova.
Es considera que aquestes formes són possibles i que es poden interpretar [...]
v tr 1 torcer, retorcer. Tòrcer un fil, torcer un hilo. 2 [doblegar] torcer, doblar. Tòrcer una barra de ferro, torcer una barra de hierro. 3 fig torcer. Les males amistats l'han torçut, las malas amistades le han torcido. 4 fig apartar, desviar. L'han torçut del dret camí, le han apartado del recto camino. 5 fig [interpretar malament] torcer. Torcia el sentit de les meves paraules, torcía el sentido de mis palabras. v intr 6 torcer, doblar, volver, girar. Allà el camí torç a l'esquerra, allí el camino tuerce a la izquierda. v pron 7 torcerse, doblarse. Les canyes es torcien al vent, las cañas se torcían al viento. 8 [un peu] torcerse. 9 fig torcerse. Era un bon estudiant però s'ha torçut, era un buen estudiante pero se ha torcido. ![]() |
123.
gramàtica generativa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Teoria lingüística que estudia la facultat del llenguatge i les llengües naturals, pretén donar compte de la competència dels parlants i concep la gramàtica com un grup finit, formulat explícitament, de regles sintàctiques, semàntiques i fonològiques que especifiquen com formar, interpretar i [...]
|
124.
resocialització
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Socialització que té lloc quan certes transformacions o canvis en les experiències de vida durant la socialització secundària són percebuts com a ruptures totals, de manera que l'individu sent la necessitat de construir una nova manera d'interpretar la realitat sobre la base del món de la [...]
|
125.
equívoc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que es pot interpretar de diverses maneres. Cp. capciós, sofístic ambigu. 2 dubtós, sospitós. 3 m. malentès Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
126.
tòrcer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del recto camino. 5 fig [interpretar malament] torcer. Torcia el sentit de les meves paraules, torcía el sentido de mis palabras. v intr 6 torcer, doblar, volver, girar. Allà el camí torç a l'esquerra, allí el camino tuerce a la izquierda. v pron 7 torcerse, doblarse. Les canyes es torcien al [...]
|
127.
objecte binari gran
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Geografia
Tipus de dades per a emmagatzemar dades no alfanumèriques, com ara imatges, so, vídeo o geometria, en un sistema de gestió de bases de dades, que consisteix en un bloc de dades gran que el gestor de bases de dades no pot interpretar internament però que pot ser referenciat, modificat i recuperat [...]
|
128.
potència mitjana
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Mitjana temporal de la potència instantània. També es pot interpretar com el valor de la ^correlació^ entre els senyals de tensió i de corrent per un retard temporal igual a zero. Aquesta interpretació és especialment útil quan la tensió i el corrent són ^senyals aleatoris^. En el cas d'un senyal [...]
|
129.
claudàtors (signes de puntuació)
Font
Fitxes de l'Optimot
estan entre parèntesis. Per exemple:
(Hi ha altres maneres d'interpretar aquest text
[v. epígraf 2.7]).
2. S'utilitzen per tancar els punts suspensius que indiquen que en una transcripció s'ha suprimit algun fragment o expressió. Per exemple:
D'altra banda, aquestes denominacions [...] apareixen ja [...]
|
130.
desempeñar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [lo empeñado] desempenyorar. Desempeñar las joyas, desempenyorar les joies. 2 [las deudas de alguien] desentrampar. 3 [la palabra dada] desengatjar. 4 exercir, acomplir, ocupar. Desempeñar el cargo de ministro, exercir el càrrec de ministre. 5 [en una función] fer, interpretar [...]
|