Resultats de la cerca frase exacta: 1
|
1.
joc 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'atzar decideix qui guanya i qui perd. joc de bitlles Joc en què es planten algunes bitlles a terra contra les quals els jugadors llancen una bola de fusta o bitllot per fer-les caure. joc de cucanya Joc popular, sobretot infantil, com el de trencar l'olla, les curses de sacs, etc. joc de l'oca Joc que [...]
jeure
[inf. 
|
jeure
[inf.jeure o jaure ; ger. jaient ; p. p. jagut ; ind. pr. jec o jac , jeus o jaus , jeu o jau , jaiem , jaieu , jeuen o jauen ; ind. imperf. jeia , etc.; ind. fut. jauré , etc.; subj. pr. jegui , jeguis , jegui , jaguem , jagueu , jeguin (o jagui , etc.); subj. imperf. jagués , etc.]
1 1 v. intr. [AGR] [LC] Algú o algun animal, estar estès ben llarg a terra, en un llit, sobre un suport qualsevol. Jeia a terra a l'ombra d'un arbre. On jaurem, aquesta nit? Sempre jeus: aixeca't, si pots!
1 2 v. intr. [LC] Estar allitat. He estat malalt: he jagut vuit dies.
1 3 [LC] jeure al jaç Estar desprevingut.
1 4 [LC] jeure amb algú Tenir-hi relacions sexuals.
1 5 v. intr. [LC] Un cadàver, estar a la fossa o sepulcre. Ací jau Pere el Gran. Ací jauen les despulles mortals de Pau Casals.
2 v. intr. [LC] deixar jeure un afer Deixar dormir un afer
[inf.