Resultats de la cerca frase exacta: 63
Diccionari català-castellà
|
41.
acord
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 18 posar-se d'acord ponerse de acuerdo. 19 prendre l'acord de tomar el acuerdo (o la resolución) de. 20 restar d'acord [quedar] quedar (o ponerse) de acuerdo, quedar. 21 venir a un acord llegar a un acuerdo. [...]
|
|
42.
fins
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tres, no más. Compteu fins a deu, contad hasta diez. 4 fins a [durada] hasta. Tens temps fins a les cinc, tienes tiempo hasta las cinco. 5 fins a (o en) hasta. Hem d'arribar fins en aquella església, tenemos que llegar hasta aquella iglesia. Hi ha gaire tros fins a casa teva?, ¿hay mucho trecho hasta [...]
|
|
43.
hora
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
d'arribar? ¿qué horas son esas de llegar?13 a l'hora a la hora. No arribarem pas a l'hora, no llegaremos a la hora. 14 a l'hora en punt a la hora en punto. 15 anar a l'hora [un rellotge] ir bien. 16 anar a l'hora fig [funcionar] marchar, ir, funcionar. Nois, això no va a l'hora, chicos, esto [...]
|
|
44.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha [...]
|
|
45.
tard
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tardar, lo más tarde. 6 cap al tard al atardecer, al caer el día, a la caída de la tarde. 7 de tard en tard de tarde en tarde. 8 fer tard llegar tarde. Me'n vaig que ja faig tard, me voy, que ya llego tarde. 9 fer-se tard a algú hacérsele tarde a uno. 10 fins més tard hasta luego, hasta ahora [...]
|
|
46.
acabar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, terminar. Acabar un vers en hiat, acabar un verso en hiato. 8 acabar amb algú de fer alguna cosa convenir con uno en hacer algo. 9 acabar bé acabar bien (o en bien). 10 acabar de estar a punto de, faltar poco para. Som-hi, que ja acabem d'arribar, vamos, que ya estamos a punto de llegar. 11 acabar de [...]
v tr 1 [enllestir] acabar, terminar. Acabar els estudis, terminar los estudios. 2 [perfer] acabar, terminar, dar cabo a. Acabar un vestit, acabar un traje. 3 [exhaurir] acabar, agotar. Ja han acabat el vi, ya han acabado el vino. 4 acabar-ne [treure'n profit] sacar provecho. De tot això, no n'acabaràs res, de todo esto no sacarás ningún provecho. v intr 5 [arribar a la seva fi] acabar, acabarse pron, terminar. La vida acabà per a ell, la vida acabó para él. 6 [tenir fi] acabar, terminar. Aquesta platja no acaba mai, esta playa no acaba nunca. 7 [ésser terminat] acabar, terminar. Acabar un vers en hiat, acabar un verso en hiato. 8 acabar amb algú de fer alguna cosa convenir con uno en hacer algo. 9 acabar bé acabar bien (o en bien). 10 acabar de estar a punto de, faltar poco para. Som-hi, que ja acabem d'arribar, vamos, que ya estamos a punto de llegar. 11 acabar de acabar de. Acaba de marxar, acaba de salir. 12 acabar en acabar en. 13 acabar malament acabar mal (o en mal). 14 acabar per [seguit d'inf] acabar por. Si insisteixes, acabarà per confessar, si insistes, acabará por confesar. 15 no acabar de [amb inf] no acabar de. 16 per acabar por último, como remate. v pron 17 acabarse, terminarse. No s'ha acabat el berenar, no se ha acabado la merienda. 18 no poder-se (o no saber-se) acabar una cosa [estranyar-se'n granment] no poderse creer una cosa. No s'ho sap acabar, no se lo puede creer. 
|
|
47.
ànima
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ánima bendita (o del Purgatorio). 13 ànima en pena alma en pena. 14 ànima germana alma gemela. 15 ànima vivent [en frases negatives] alma viviente, un (o ni un) alma. No hi vam trobar ànima vivent, no encontramos alma viviente. 16 arribar a l'ànima llegar al alma. 17 bona ànima alma de Dios. 18 [...]
|
|
48.
mirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [fer els possibles] mirar, procurar, tener cuidado. Mira de no fer tard, procura no llegar tarde. 6 fig [tenir en compte] mirar, atender. No mira sinó el seu profit, solo mira su provecho. 7 així que mira! fam ¡conque fíjate!8 ben mirat bien mirado, mirándolo bien, si bien se mira. 9 [...]
|
|
49.
tallar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
queréis llegar antes cortad por este atajo. 11 [interceptar] cortar. L'enemic ens ha tallat la retirada, el enemigo nos ha cortado la retirada. 12 [interrompre] cortar, atajar. El vaig tallar abans no digués una bestiesa, le corté antes de que dijera una estupidez. 13 [l'aigua] cortar, hender [...]
|
|
50.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
han herido en lo más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. [...]
|
v tr
1 [enllestir] acabar, terminar. Acabar els estudis, terminar los estudios.
2 [perfer] acabar, terminar, dar cabo a. Acabar un vestit, acabar un traje.
3 [exhaurir] acabar, agotar. Ja han acabat el vi, ya han acabado el vino.
4 acabar-ne [treure'n profit] sacar provecho. De tot això, no n'acabaràs res, de todo esto no sacarás ningún provecho.
v intr
5 [arribar a la seva fi] acabar, acabarse pron, terminar. La vida acabà per a ell, la vida acabó para él.
6 [tenir fi] acabar, terminar. Aquesta platja no acaba mai, esta playa no acaba nunca.
7 [ésser terminat] acabar, terminar. Acabar un vers en hiat, acabar un verso en hiato.
8 acabar amb algú de fer alguna cosa convenir con uno en hacer algo.
9 acabar bé acabar bien (o en bien).
10 acabar de estar a punto de, faltar poco para. Som-hi, que ja acabem d'arribar, vamos, que ya estamos a punto de llegar.
11 acabar de acabar de. Acaba de marxar, acaba de salir.
12 acabar en acabar en.
13 acabar malament acabar mal (o en mal).
14 acabar per [seguit d'inf] acabar por. Si insisteixes, acabarà per confessar, si insistes, acabará por confesar.
15 no acabar de [amb inf] no acabar de.
16 per acabar por último, como remate.
v pron
17 acabarse, terminarse. No s'ha acabat el berenar, no se ha acabado la merienda.
18 no poder-se (o no saber-se) acabar una cosa [estranyar-se'n granment] no poderse creer una cosa. No s'ho sap acabar, no se lo puede creer.