Resultats de la cerca frase exacta: 2,789
|
241.
hidrodinamisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grau del moviment de l'aigua. [...]
|
|
242.
pendular 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pèndol. Moviment pendular. [...]
|
|
243.
semiperíode
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Meitat del període d'un moviment periòdic. [...]
|
|
244.
vermicular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vermiforme . Com de cuc. Moviment vermicular. [...]
|
|
245.
matraca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument compost de dues o més fustes articulades que, posat en moviment, fa un soroll sec i repetit, emprat antigament per setmana santa en substitució de les campanes. [...]
|
|
246.
almohade
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un moviment reformista de l'islam sorgit el segle xii. Membre de la dinastia califal pertanyent a aquest moviment, fundadora d'un gran imperi al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica, que reemplaçà el dels almoràvits. Califa de la dinastia almohade. Relatiu o [...]
almohade
|
|
247.
formiguer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cau on viuen les formigues en societat. Conjunt de formigues que hi viuen. Lloc on hi ha molta gent posada en moviment. Multitud de gent posada en moviment. Boïc. [...]
|
|
248.
comunalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment social i polític favorable a les comunes. [...]
|
|
249.
discontinu -ínua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No continu. Un moviment discontinu. Una funció discontínua. [...]
|
|
250.
espeternec
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment que fa amb les cames qui espeternega. [...]
|
almohade
1 1 m. i f. [LC] [HIH] [ISL] Individu d'un moviment reformista de l'islam sorgit el segle xii.
1 2 m. i f. [HIH] [ISL] Membre de la dinastia califal pertanyent a aquest moviment, fundadora d'un gran imperi al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica, que reemplaçà el dels almoràvits.
1 3 m. [HIH] [ISL] Califa de la dinastia almohade.
2 adj. [LC] [HIH] [ISL] Relatiu o pertanyent als almohades.