Resultats de la cerca frase exacta: 148

Diccionari de la llengua catalana
61. duro
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de plata de 5 pessetes i amb un pes de 25 grams. Moneda o bitllet d'un valor de 5 pessetes. Antiga moneda espanyola d'argent de més valor entre les normalment usades en la circulació monetària. Patacó 1 1 .  [...]
62. pistil
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan de les flors de les angiospermes que enclou dintre seu els primordis seminals, constituït normalment per ovari, estil i estigma, que en els gineceus apocàrpics correspon a cadascun dels carpels i en els sincàrpics, al conjunt de carpels soldats. Gineceu 2 .  [...]
63. robot
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina que pot realitzar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan persones. Giny programable de control no estrictament seqüencial que pot variar amb gran flexibilitat els moviments i les tasques que realitza. Persona que actua d'una manera automàtica.  [...]
64. auca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de petites estampes normalment acompanyades cadascuna d'una llegenda, disposades generalment en un full de paper, les quals es refereixen als diferents episodis d'una biografia, d'una història, etc. Composició de la poesia popular escrita en rodolins, generalment [...]
65. borromba
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquella grossa, normalment més ampla del cos que de l'obertura, que es penja al coll de les ovelles i altres animals a muntanya. Esquella que porta l'ovella que guia el ramat. dur la borromba Ésser el darrer d'una classe en una escola.  [...]
66. estàndard
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grau d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar al màxim les diferències dialectals, la qual utilitzen normalment, en els diversos registres i nivells, els membres d'una comunitat. L'establiment de l'estàndard català. Que té [...]
67. gobiesòcids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, amb el cap deprimit i eixamplat a la part posterior, amb un potent òrgan adhesiu situat sobre el ventre entre les aletes ventrals, normalment de menys de 7 centímetres, que viuen en aigües litorals molt poc profundes, que inclou el xucladits. Individu d'aquesta [...]
68. cariofil·làcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
69. floridura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa fúngica, sovint vellutada i pulverulenta, que es forma sobre una superfície, normalment amb un cert contingut orgànic. Taca formada per la colònia d'una floridura o d'algun organisme saprotròfic similar. Fong causant d'una floridura. floridura aquàtica Fong amb miceli de [...]
70. làbrids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos en general oblong i moderadament comprimit, de coloració molt variada habitualment força llampant, sovint amb un marcat dimorfisme sexual, amb els llavis molt carnosos, que normalment viuen a les roques prop de la costa, a la qual pertanyen els tords i la [...]
Pàgines  7 / 15 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>