Resultats de la cerca frase exacta: 148

Diccionari de la llengua catalana
81. enreveixinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eriçar, posar rígida, (una cosa que normalment és flexible i ajaguda). El gat enreveixinava la cua. Algú, posar-se ferm a no cedir, a no doblegar-se al que li mana de fer qui té dret, qui té autoritat sobre ell, etc. Han fet fora l'aprenent perquè s'enreveixinava massa sovint [...]
82. tonyina 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels escòmbrids, de cos de secció circular, fusiforme, molt robust, que pot atènyer 300 centímetres de llargada i superar els 500 quilos de pes, amb el dors blau fosc, els flancs grisencs i el ventre argentat, amb el peduncle caudal prim, de vida pelàgica, normalment migratori [...]
83. torró
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa feta d'ametlles, de pinyons, d'avellanes o de nous torrades, amb mel o feta de coco, fruites confitades, xocolata, etc., que normalment es presenta en barres rectangulars. Torrons de Xixona, d'Alacant, d'Agramunt. Una barra de torrons. Torró de massapà, de crema [...]
84. traçador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que traça. Aparell per a traçar. Dispositiu que dibuixa un gràfic resseguint-ne els traços a partir de senyals elèctrics originats normalment en un ordinador. Substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l'evolució d'una altra amb la qual ha estat [...]
85. anastomosi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de les hifes o les làmines d'un fong, etc. Comunicació artificial entre dos conductes orgànics normalment separats.  [...]
86. bistec
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
87. pis
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de límits variables en funció de la latitud, en què hi ha normalment els núvols d'un determinat gènere.  [...]
88. sermó
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents. Els sermons del pare Manel. Fer un sermó. Anar a sentir un sermó, anar a sermó. El sermó de la muntanya. Els sermons de sant Vicent Ferrer. Amonestació, exhortació, insistent i llarga. Gènere poètic [...]
89. arbitri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
expressats per aquesta. Exacció, normalment municipal, que té per finalitat modificar la conducta del deutor per adequar-la als interessos generals. Arbitri sobre lloguers. Arbitris municipals.  [...]
90. boraginàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que comprèn sobretot herbes i arbustos però també arbres i lianes, generalment recobertes de pèls aspres, de fulles normalment enteres, flors agrupades en cimes escorpioides o helicoides, i fruits secs o carnosos, esteses per les zones temperades i subtropicals de [...]
Pàgines  9 / 15 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>