Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:

baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...

Convé observar que un bon nombre de compostos reduplicatius són onomatopeies:

bub-bub, bum-bum, catric-catrac, cloc-cloc, fru-fru, ning-nang, nyigo-nyigo, piu-piu, rau-rau, ric-ric, tic-tac, xim-xim, xip-xap...

Per extensió, s'escriuen amb guionet alguns manlleus com ai-ai, beri-beri, dic-dic, ilang-ilang, io-io, pai-pai, ping-pong, tse-tse, vis-a-vis.

En canvi, s'escriuen aglutinats alguns mots de creació onomatopeica o expressiva que, generalment, tenen un significat més concret, com cucut, puput, frifrit, marrameu, quiquiriquic, taral·lirot, tururut, corimori, clocpiu, napbuf, ratbuf, i del llenguatge infantil, com bobò, cocou, oioi, tatà, titit.

També s'escriuen aglutinats els derivats de tots aquests compostos: pingponguista, zigzaguejar.