En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els derivats amb prefix de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple:

antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector...

En canvi, s'escriuen amb rr els casos següents:

1. Els mots que comencen amb el prefix a- (que significa 'no' o 'sense' i el que serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) i ir- (variant de in-). Per exemple:

arreflèxia, arrítmia, arrize; arrecerar, arruïnar; corredemptor, correferència, corregent, correpressor, corresponsabilitat; irracional, irreal...

2. Altres mots que en llatí ja la duien o ja tenen tradició històrica en català, com ara birrem, corregir, prorrata, prorrogar, prorrompre, virrei. També compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota i xafarranxo, i derivats de locucions com ara arreveure i anorrear.

3. Els compostos amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo-. Per exemple: cefalorraquidi, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, otorrinolaringòleg; nematorrinc, ornitorrinc; arrizotònic, micorriza, cinorròdon, metarrodopsina. Compostos amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: arteriorràfia, neurorràfia; hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, verborrea; cariorrexi, metrorrexi; hemorroide, limforroide.