61.
ramalazo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ramalada f. 2 [racha de viento] ratxa f, ràfega f. 3 fig ratxa f. 4 tener (o darle) un ramalazo de [dolor] tenir una punxada (o fiblada, o punyida) de. 5 tener (o darle) un ramalazo de [de locura] tenir un rampell (o ram) de [bogeria]. [...]
|
62.
sudar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 suar. 2 fig [exudar] suar. La pared suda, la paret sua. 3 [trabajar] suar. 4 sudar a chorros (o a mares, o a todo sudar) fam suar a raig fet, suar la cansalada (o el sagí, o la carcanada). v tr 5 suar. 6 fig suar. Sudar el empleo, suar la col·locació. 7 sudar la gota gorda (o el [...]
|
63.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dit. Punta del dedo, punta (o cap) del dit. 2 [medida] dit. 3 a dedo a dit. 4 a dos dedos de fig i fam a dos dits de, molt a la vora de. Se paró a dos dedos del precipicio, s'aturà a dos dits del precipici. 5 chuparse el dedo [un niño] xuclar-se (o xumar-se, o mamar-se) el dit. 6 [...]
|
64.
higa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [gesto de desprecio] figa. Hacer higa, fer la figa. 2 fig [burla] burla, escarni m. 3 fig [desprecio] menyspreu m. 4 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [burlarse] fer burla (o escarni, o befa). 5 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [despreciar] enviar (o engegar) a fer punyetes [...]
|
65.
latín
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llatí. 2 pl llatinades f, llatinòrums. 3 bajo latín baix llatí. 4 echar (o soltar) latines fam engegar llatinades. 5 echar los latines fam [casar] donar la benedicció. 6 echar los latines fam [sobre un difunto] cantar les absoltes (o el gori-gori). 7 latín de cocina (o macarrónico) fam [...]
|
66.
moneda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moneda. 2 [pieza] moneda. 3 acuñar (o labrar, o batir) moneda encunyar (o batre) moneda. 4 moneda corriente econ moneda corrent. 5 moneda corriente fig econ moneda corrent. 6 moneda divisionaria (o fraccionaria) moneda divisionària (o menuda, o fraccionària). 7 moneda falsa moneda falsa [...]
|
67.
bizco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 guenyo -a, guerxo -a. m i f 2 guenyo -a, guerxo -a. 3 dejar bizco fig i fam deixar de pedra (o parat), fer caure de cul. 4 quedarse bizco fig i fam restar (o quedar) parat, restar (o quedar) de pedra, restar (o quedar) de pedra (o quedar) amb un pam de nas. [...]
|
68.
brinco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [salto] salt, bot. 2 [joya] penjoll. 3 dar (o pegar) un brinco fer un bot (o un salt). 4 dar brincos (o un brinco) de alegría saltar (o fer salts) d'alegria. 5 en dos brincos (o en un brinco) fig i fam en quatre salts, amb quatre gambades, en una esgarrapada. [...]
f 1 absència. 2 brillar por su ausencia fam brillar per la seva absència. 3 en ausencia de en absència de, a manca de. 4 hacer (o guardar) buenas (o malas) ausencias lloar (o criticar), parlar bé (o malament) d'algú. ![]() |
69.
ausencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 absència. 2 brillar por su ausencia fam brillar per la seva absència. 3 en ausencia de en absència de, a manca de. 4 hacer (o guardar) buenas (o malas) ausencias lloar (o criticar), parlar bé (o malament) d'algú. [...]
|
70.
gana
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [usado también en plural] 1 [deseo] ganes pl. Tengo gana (o ganas) de dormir, de comer, tinc ganes de dormir, de menjar. 2 [hambre, apetito] gana. La enfermedad le ha quitado la gana (o las ganas), la malaltia li ha tret la gana. 3 darle a alguien la gana (o la real gana) fam donar-li la gana [...]
|