Resultats de la cerca frase exacta: 3,771
Diccionari castellà-català
|
81.
barómetro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m baròmetre. Barómetro de mercurio (o de cubeta), baròmetre de mercuri (o de cubeta). [...]
|
|
82.
esquifada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj arquit [bóveda] cilíndrica (o de mig punt, o de canó seguit, o de tartana). [...]
|
|
83.
parrandear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr fam anar de marxa (o de festa), anar (o sortir) a fer gresca. [...]
|
|
84.
trajeado
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-da adj [participio pasado de trajear] vestit -ida. Bien (o mal) trajeado, ben (o mal) vestit. [...]
|
|
85.
lucero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llumener, estel. 2 [planeta Venus] estel del matí. 3 [postigo] finestró, porticó. 4 [en la frente de un animal] estel. 5 fig [esplendor] esplendor f, brillantor f. 6 pl fig [los ojos] ulls. 7 lucero del alba (o de la mañana, o matutino, o de la tarde, o vespertino) estel del matí (o [...]
|
|
86.
higa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [gesto de desprecio] figa. Hacer higa, fer la figa. 2 fig [burla] burla, escarni m. 3 fig [desprecio] menyspreu m. 4 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [burlarse] fer burla (o escarni, o befa). 5 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [despreciar] enviar (o engegar) a fer punyetes [...]
f 1 rialla, riure m. 2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom. 3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 4 dar risa fer riure. 5 de risa de riure, de broma. 6 de risa de pa sucat amb oli. 7 estallar de risa fig i fam tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 8 estallar de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 9 estar muerto de risa fig i fam morir-se de riure. 10 estar muerto de risa fig i fam [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas. 11 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 12 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 13 mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 14 ¡qué risa! quin tip de riure! 15 risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada. 16 risa sarcástica riure sarcàstic. 17 risa sardónica (o sardesca, o sardonia) med rialla sardònica. 18 ser la risa ésser la riota. 19 tomar (o echar) a risa fig i fam prendre-s'ho de broma. 
|
|
87.
participio
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 gram participi. 2 participio activo (o de presente) participi de present. 3 participio pasado (o pasivo, o de pretérito) participi passat. [...]
|
|
88.
tabarra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f fam 1 tabarra, llauna, lata, murga. 2 dar la tabarra clavar (o donar) la tabarra (o la lata, o la llauna). [...]
|
|
89.
exhalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 exhalar. Exhalar un olor, exhalar una olor. 2 exhalar el espíritu (o el último suspiro) exhalar l'ànima (o l'esperit, o la vida, o el darrer sospir, o l'últim sospir). [...]
|
|
90.
María
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 Maria. 2 ¡ave María! (o ¡ave María Purísima!) ave Maria!3 las Marías (o las tres Marías) astr les Tres Maries (o els Tres Reis, o el Cinturó d'Orió). [...]
|
f
1 rialla, riure m.
2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom.
3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
4 dar risa fer riure.
5 de risa de riure, de broma.
6 de risa de pa sucat amb oli.
7 estallar de risa fig i fam tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
8 estallar de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
9 estar muerto de risa fig i fam morir-se de riure.
10 estar muerto de risa fig i fam [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas.
11 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
12 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure.
13 mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure.
14 ¡qué risa! quin tip de riure!
15 risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada.
16 risa sarcástica riure sarcàstic.
17 risa sardónica (o sardesca, o sardonia) med rialla sardònica.
18 ser la risa ésser la riota.
19 tomar (o echar) a risa fig i fam prendre-s'ho de broma.