Resultats de la cerca frase exacta: 84
Diccionari català-castellà
|
1.
poder 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 poder. Puc saltar-lo, aquest bassal, puedo saltarlo, ese charco. Pots venir quan vulguis, puedes venir cuando quieras. No puc comprar-ho, és massa car, no puedo comprarlo, es demasiado caro. 2 [ésser possible] poder. Pot succeir una desgràcia, puede suceder una desgracia. 3 fins a no poder [...]
adj 1 lleno -na. Una ampolla plena de vi, una botella llena de vino. 2 fig [molt ple] lleno -na, abarrotado -da. El port és ple de vaixells, el puerto está lleno de barcos. 3 [una persona] lleno -na. És un home ple d'inquietuds, es un hombre lleno de inquietudes. 4 [complet] pleno -na, completo -ta, total. Tinc la plena seguretat que això que dic és cert, tengo la plena seguridad de que esto que digo es cierto. 5 [en l'apogeu] pleno -na. En ple estiu, en pleno verano. 6 [rodanxó] lleno -na, llenito -ta, relleno -na, rellenito -ta. 7 heràld lleno -na. 8 de ple (o de ple a ple) [sense obstacles] de lleno, de plano. El sol hi tocava de ple, el sol pegaba (o daba) allí de lleno. 9 ple a vessar (o de gom a gom, o com un ou) [molt ple] lleno a rebosar (o hasta los topes, o hasta la bandera), de bote en bote. El teatre era ple a vessar, el teatro estaba lleno a rebosar. m 10 [el màxim] plenitud f, apogeo, punto culminante, auge. Està en el ple de la seva carrera, está en la plenitud de su carrera. 11 [del dia, de la lluna] plenitud f. 12 [concurrència] lleno, llenazo. Al teatre hi va haver un ple a vessar, en el teatro hubo un lleno a rebosar. 13 [reunió] pleno. El ple de l'Ajuntament és a les deu, el pleno del Ayuntamiento es a las diez. 
|
|
2.
poder 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 poder. Té poder per a fer-ho, tiene poder para hacerlo. L'imant té el poder d'atreure el ferro, el imán tiene el poder de atraer el hierro. 2 [domini] poder, poderío. El poder dels turcs, el poder de los turcos. 3 [govern, administració] poder. Poder legislatiu, poder legislativo. 4 pl dr [...]
|
|
3.
despoder
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [manca de poder] impotencia f. [...]
|
|
4.
despoderat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ada adj 1 [sense poder] impotente. 2 [sense vigor] débil, endeble. [...]
|
|
5.
confiscar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 confiscar. 2 fig apoderarse de, hacerse con. Els tecnòcrates han confiscat el poder, los tecnócratas se han hecho con el poder. [...]
|
|
6.
apoderament
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció d'apoderar] apoderamiento. 2 [atorgament d'un poder] apoderamiento. [...]
|
|
7.
tron
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 trono. 2 fig [poder, dignitat] trono. 3 crist [peanya] trono. 4 pl fig [àngels] tronos. [...]
|
|
8.
poderejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr tener poder. [...]
|
|
9.
detenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [aturar] detener, parar. 2 [mantenir] retener, mantener, conservar. Detingué el títol de campió, retuvo el título de campeón. 3 [posseir il·legalment] detentar. Detingué el poder, detentó el poder. 4 dr [arrestar] detener. v pron 5 [aturar-se] detenerse, pararse. 6 [reflexionar] detenerse. [...]
|
|
10.
pair
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [digerir] digerir. Una vianda de bon pair, una comida fácil de digerir. 2 abs digerir. 3 no poder pair algú fig i fam no tragar (o no poder tragar) a uno, no poder sufrir a alguien, tener a alguien sentado en la boca del estómago. [...]
|
adj
1 lleno -na. Una ampolla plena de vi, una botella llena de vino.
2 fig [molt ple] lleno -na, abarrotado -da. El port és ple de vaixells, el puerto está lleno de barcos.
3 [una persona] lleno -na. És un home ple d'inquietuds, es un hombre lleno de inquietudes.
4 [complet] pleno -na, completo -ta, total. Tinc la plena seguretat que això que dic és cert, tengo la plena seguridad de que esto que digo es cierto.
5 [en l'apogeu] pleno -na. En ple estiu, en pleno verano.
6 [rodanxó] lleno -na, llenito -ta, relleno -na, rellenito -ta.
7 heràld lleno -na.
8 de ple (o de ple a ple) [sense obstacles] de lleno, de plano. El sol hi tocava de ple, el sol pegaba (o daba) allí de lleno.
9 ple a vessar (o de gom a gom, o com un ou) [molt ple] lleno a rebosar (o hasta los topes, o hasta la bandera), de bote en bote. El teatre era ple a vessar, el teatro estaba lleno a rebosar.
m
10 [el màxim] plenitud f, apogeo, punto culminante, auge. Està en el ple de la seva carrera, está en la plenitud de su carrera.
11 [del dia, de la lluna] plenitud f.
12 [concurrència] lleno, llenazo. Al teatre hi va haver un ple a vessar, en el teatro hubo un lleno a rebosar.
13 [reunió] pleno. El ple de l'Ajuntament és a les deu, el pleno del Ayuntamiento es a las diez.