Resultats de la cerca frase exacta: 1,513
|
91.
desapoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el poder (a algú). [...]
|
|
92.
difractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que produeix la difracció. Poder difractiu. [...]
|
|
93.
segregatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de segregar. [...]
|
|
94.
taumatúrgia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat o poder de fer miracles. [...]
|
|
95.
plutocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està en mans d'un grup social minoritari o reduït que l'exerceix prevalent-se del seu poder econòmic. [...]
|
|
96.
equipotencial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el mateix poder, el mateix potencial. En què la funció potencial té un valor constant, s'aplica a una línia o a una superfície. [...]
|
|
97.
despòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propi d'un dèspota. Un poder despòtic. [...]
|
|
98.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
|
99.
delegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
|
|
100.
a tentipotenti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti. [...]
|
